Celebrar
el 9 d´Octubre és afirmar-se com a poble, és posar en valor les
virtuts i habilitats d'aquest poble i mostrar el valor de les
diferències, superant els tòpics. I, sens dubte, el valor de
l'autogovern, l'alt valor de la Generalitat. El 9 d´Octubre és la
referència política d'un poble i un territori amb identitat pròpia
que va saber donar-se, amb la conformació de l'Estat de les
Autonomies, una oportunitat per a oferir una vida solidàriament més
digna a tots els valencians, desenvolupant les seues infinites
potencialitats, les de les persones, que són moltes i les de la
pròpia terra que són excepcionals. Així ho vam creure i així, per
moments, ho vam viure.
Però
després de 20 anys d'un govern "repetit", uns governs que
han inventat i venut una realitat virtual, mentres implementaven una
economia basada en l'especulació, i fiaven la seua política de
benestar al desenvolupament d'infraestructures públiques inservibles
i a la gestió de grans esdeveniments sense substància, ens hem
convertit en un poble quasi a la deriva, en un model perfecte del
balafiament dels diners públics i de la mentida i la corrupció
política. Mentrestant, la pobresa de les persones i la desatenció
social ha anat en augment, afegint la insensibilitat i la injustícia
a les característiques d'estos governs. Què podem celebrar en
aquest 9 d´Octubre sense que el rubor per la vergonya ens invadisca?
Així estem, ací estem... sense res a celebrar.
De
res serveixen els papers que reafirmen una autonomia, quan el
maltracte s'ha incrementat exponencialment amb el govern afí de
Rajoy. El País Valencià és, sens dubte, l'autonomia pitjor
tractada de tot l'Estat i per això ens preguntem, on guarda Fabra el
seu, tan publicitat, esperit reivindicatiu. Per això res per a
celebrar, ni la normalització del finançament tan virulentament
reclamat a altres governs, ni presència en les inversions per a
infraestructures que ens situen un altre any més a la cua. Només
València (província), ha perdut de l'Estat 1000 milions d'euros de
l'anterior a l'actual legislatura. A pesar de ser una discriminació
calculada i ofensiva, més terribles són, sens dubte, les dades que
va donar a conèixer, fa uns dies, l'Observatori sobre Pobresa i
Exclusió.
Una
lectura ràpida: el 23,6 % dels valencians viu en llars amb una renda
inferior al llindar de la pobresa. Estem no sols davant d'un augment
del nombre de persones en risc de pobresa, sinó que els que són
pobres ho són encara en major grau. La pobresa infantil ens mostra
la realitat autonòmica més descarnada, passant del 17 al 25 %. És
un efecte lògic davant d'esta altra dada: el nombre de persones amb
serioses dificultats per a arribar a fi de mes s'ha multiplicat per
dos en el 2013 i el que va del 2014. Prop de 495.000 llars valencians
es veuen afectats per processos d'exclusió social, dels que el 44,1
% estan en una situació severa. La xifra d´aturats és més
correguda. Una estadística repetida que ja quasi passa
desapercebuda, i que porta al que aquest estudi de l'Observatori
denomina "desànim". La gravetat i la duració de la crisi
social i personal, fa que hi haja més persones que desistisquen de
trobar una ocupació, passant de desocupats a inactius.
La
situació més crítica correspon als menors de 25 anys, la xifra
d´aturats en el segon trimestre de 2014 ronda el 60 %. Inacceptable.
Esta és la realitat pura i dura. És l'escenari que hem d'afrontar
els valencians en aquest 9 d´Octubre.
Però
pot ser també un 9 d´Octubre esperançador, i per això apostem. El
canvi polític pareix ineludible per necessari i hem de confiar que
un govern per a les persones ens puga tornar la nostra dignitat com a
poble. Celebrem l'esperança.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia