Sergi Ruiz.
Dos
regnats han tocat a la fi. El borbó ha abdicat la Corona en el seu
fill Felip després de 39 anys, i al País Valencià el Partit
Popular va camí de l’escorxador després de cinc legislatures.
Durant tot aquest temps el PP s’ha servit de manera partidista de
les institucions, emparat en les seues majories absolutes i ha
exercit la depredació dels instruments d’autogovern en
benefici propi. No ens manquen exemples d’això: l’abús
sistemàtic de Canal 9 i el seu vergonyós tancament, la
colonització de tots els esglaons de l’administració i de
les empreses públiques, o l’estat de bancarrota que es troba
la Generalitat, precipitat per aquest ús patrimonial de l’exercici
del poder.
Una
altra modalitat d’aquesta usurpació per a garantir la seua
perpetuació, és el segrest dels procediments. Vegem com vehicles
legítims d’expressió democràtica, especialment la Iniciativa
Legislativa Popular, han estat arbitràriament impedits per la
mesa de les Corts on el PP té majoria. L’últim episodi de la
vulneració dels processos democràtics ha estat la recent suspensió
de la diputada de Compromís, Mònica Oltra, per un acte de
pretesa insubordinació.
El
PP ha manejat el reglament de les Corts de manera partidista, ja que
ha emprat els temps processals en benefici propi, amb la sola
intenció d’aconseguir un avantatge polític. Recordem com
s’ajornà el debat sobre l’expulsió per a després de les
eleccions europees, tractant així de minimitzar l’impacte
electoral, conscients de les moltes simpaties que la diputada
concita entre l’opinió pública.
Tots
hem pogut vore el vídeo dels fets i resulta evident que el PP
ha sobreactuat per tal de desfer-se d’una antagonista incòmoda.
Rita Barberà, a l’esquerra de Mònica Oltra, no era cap prodigi de
mesura i bones maneres, per no parlar de la resta de la bancada
popular que mai no s’està de cridar i fer colps de peu, i
tanmateix els advertiments del President Cotino només foren per
a la diputada de Compromís. Amb aquesta reacció desproporcionada,
s’ha fet palés el que era un secret a veus. El President de les
Corts, beatíssim martell d’heretges, li té tírria a Mònica
Oltra, la qual cosa no és estranya. L’omnipotent dirigent
popular ha vist minvada la seua imatge coincidint amb l’ascensió
mediàtica de la diputada a qui acusa de propalar el seu desprestigi.
La
separació del càrrec durant un mes, és un exercici de desmesura i
arbitrarietat que vulnera greument els més elementals principis de
participació i representació política. En cap cas no es tracta,
com al·leguen des de les files populars, d’incentivar la
insubordinació o la rebel·lia. Un millor exemple d’aquesta
insubordinació el tenim en les absències reiterades al seu
treball de diputat de l’ex-president de la Generalitat, Sr.
Francisco Camps, i això no sembla preocupar el Partit Popular que
instrumentalitza el corpus disciplinari del reglament de les
Corts esgrimint-lo com una arma.
La
pena de separació que de manera teòrica s’hi preveu al reglament,
conté límits evidents i només s’hauria d’aplicar en casos
gravíssims, de veritable amenaça als principis democràtics, i
sempre amb l’objectiu d’evitar un mal major. En estricta lògica
jurídica -i ací veurem com el Tribunal Constitucional li dóna la
raó a la diputada i acaba invalidant el decret d’expulsió-
l’aplicació d’aquesta mesura hauria de ser extremadament
restrictiva i, llevat de casos flagrants, hauria de predominar
el dret de representació.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia