Acció Cultural
del País Valencià (ACPV) s’ha
fixat com a següent objectiu del
seu treball la recuperació de la
ràdio i televisió valencianes,
el senyal de TV3 i la
reciprocitat amb IB3. Arran del
canvi polític, l’entitat s’ha
marcat un full de ruta amb
objectius concrets per tal
d’assolir avanços palpables pel
que fa a la llengua i la
cultura. Després d’haver
aconseguit que la competència
lingüística siga una condició
per a l’accés a la funció
pública valenciana, com a
resultat de mesos de
negociacions, reunions i diàleg,
ara és el moment de les nostres
televisions.
Amb aquesta
intenció, el passat dissabte 29
d’abril ACPV va organitzar una
“Festa de les nostres
Televisions” al Jardí de Vivers
de València, en la que per
primera vegada es va poder veure
una actuació conjunta de les
tres televisions, amb la
participació del Club Súper 3 de
TV3, Na Bimbolles d’IB3 i el
Rock Babalà de l’antiga RTVV. La
Festa va ser un èxit i va ser un
primera actuació pública de la
nostra entitat en aquesta
direcció, en paral·lel a les
converses amb les institucions
valencianes per a col·laborar en
fer possible aquell objectiu.
En aquesta
mateixa línia, demà divendres
ACPV ha organitzat una
conversa-debat amb els directors
de TV3, Vicent Sanchis, i IB3,
Andreu Manresa, a les 19,30h a
l’Octubre Centre de Cultura
Contemporània (C/ Sant Ferran,
12, València). Amb el títol de
“TV3 i IB3: balanç de
l’experiència, vies de futur i
col·laboració entre
televisions”, la proposta és
poder conèixer de prop
l’experiència dels dos models de
televisió i ràdio en la nostra
llengua que actualment estan en
funcionament, així com parlar de
possibles vies de col·laboració,
més enllà de la simple
reciprocitat de recepció
d’emissions. L’acte serà una
oportunitat única per a poder
escoltar i debatre amb els dos
directors que cal aprofitar.
Durant els
propers mesos, ACPV continuarà
treballant en el doble sentit de
l’actuació pública i de les
gestions privades per tal de
garantir l’objectiu de la
recuperació de les nostres
televisions el més aviat
possible, ja que en ple segle
XXI no es pot garantir el futur
d’una llengua minoritzada si
aquesta no té accés als mitjans
de comunicació de masses, que
continuen essent la ràdio i
sobretot la televisió.
|