Plantación de caquis en la Marjal dels Moros. FOTO AGRÓ Durant
este hivern s'han realitzat, sense el corresponent estudi d'impacte ambiental,
dues transformacions agrícoles de grans dimensions en la Marjal d'Almenara i en
la dels Moros, que impliquen la dessecació permanent per al conreu de caquis.
''Des d'Acció Ecologista-Agró considerem que, si la Conselleria no les atura,
estes transformacions poden derivar en un precedent molt perillós per a la
conservació d'estes dues marjals i inclús de la resta de zones humides
protegides'' a la Comunitat Valenciana. Per això, ''exigim a la Conselleria que actue i que
defense el patrimoni natural de tots els valencians''.
Acció
Ecologista-Agró ha alertat a la Conselleria de Territori, Infraestructures i
Medi Ambient de l'aparició durant els darrers mesos de dues transformacions
agrícoles de grans dimensions en la Marjal d'Almenara i en la Marjal dels
Moros, dues zones humides protegides de Xàrcia Natural 2000 i catalogades com a
Zona d'Especial Protecció per a Aus (ZEPA) i Lloc d'Interés Comunitari (LIC).
Estes dues transformacions, consistents a eliminar la vegetació pròpia de la
marjal per a plantar en el seu lloc caquis, s'han realitzat sense el necessari
estudi d'impacte ambiental i per tant podrien vulnerar l'article 325 del Codi
Penal, els articles 43, 45 i 47 de la Llei del Patrimoni Natural i de la
Biodiversitat i els articles 52, 55 i 56 de la Llei d'Espais Naturals Protegits
de la Comunitat Valenciana
Especialment
greu resulta el cas d'Almenara, ja que la transformació s'ha realitzat en el
cor mateix de la marjal, impedint així la inundació hivernal tradicional, un
procés que resulta clau per a la conservació mediambiental de tota zona humida
i que, per exemple, sí que és compatible amb el conreu de l'arròs o el cultiu
de verdures de temporada. Pel que respecta al cas de la Marjal dels Moros, la
transformació abraça tant el terme municipal de Sagunt com el de Puçol, un
municipi on, segons dades del propi ajuntament, hi ha abandonades 870
parcel·les agrícoles fora de la zona humida protegida.
Estes
dues plantacions de caquis, que impliquen la modificació de la xàrcia
hidràulica d'ambdues marjals, poden condicionar i dificultar la presència i la
nidificació d'aus aquàtiques tant Almenara com en els Moros, dos de les zones
humides protegides amb major nombre d'aus del País Valencià. Segons el propi
cens oficial de la Conselleria, 7.357 aus aquàtiques hivernaren enguany en la
Marjal dels Moros i 6.124 ho feren a Almenara. Esta primavera i este estiu (si
les transformacions agrícoles no ho impedixen) també nidificaran en estes dues
zones humides protegides espècies vulnerables i en perill d'extinció com la
fotja banyuda (Fulica cristata),
la rosseta (Marmaronetta angustirostris), l'ànec capblanc (Oxyura leucocephala), la carregada (Glareola pratincola), el fumarell de galta blanca (Chlidonias
hybridus)...
''Des
d'AE-Agró considerem que, si la Conselleria no intervé per a aturar estes
transformacions agrícoles que exigeixen la dessecació permanent de la marjal,
esta passivitat administrativa pot convertir-se en una invitació a plantar
caquis, tarongers o altres arbres fruiters en qualsevol lloc de qualsevol zona
humida protegida del País Valencià. I en conseqüència, estos casos aïllats
poden derivar en el primer pas cap a la desaparició de les nostres marjals,
malgrat les nombroses figures de protecció atorgades a les nostres zones
humides. Per estos motius, AE-Agró no descarta denunciar estes transformacions
agrícoles davant de la Fiscalia de Medi Ambient o el Síndic de Greuges, si la
Conselleria roman de braços creuats davant d'este nou i perillosíssim atac
contra el patrimoni natural de tots els valencians'', han conclós.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia