Paco Garcia Latorre. La
crisi citrícola s’accentua i els representants espanyols i
valencians que tenim a Europa miren cap un altre costat, mentre
altres governs com el francès comencen adoptar posicions mes
bel·ligerants i sol·liciten més garanties davant uns productes
que, a part de no respectar cap mesura fitosanitària, ara se’ls ha
donat via lliure per ampliar el termini per exportar a les nostres
terres.
L’acord
de Mercosur signat entre la Unió Europea i els països sud americans
de Brasil, Argentina, Uruguai, Paraguai i Veneçuela, ha suposat una
nova estocada i una agressió si més cap al camp valencià. Les
Associacions agràries, han qualificat d’altament perjudicial este
acord comercial, ja que una volta més s’ha utilitzat el nostre
territori i els productes autòctons valencians com a moneda de
canvi.
La
comarca del Camp de Túria ha sigut i encara continua sent, una gran
productora de cítrics. Tot i que molts cultius comencen abandonar-se
any rere any, i ara no per la bombolla Inmobiliaria, sinó per unes
males decisions preses des del Govern de l’Estat i amb la
complacencia dels Eurodiputats Espanyols al Parlament Europeu, que no
han defensat com toca este motor productiu valencià i l’han venut
als interessos comercials d’altres lobbys de producció.
La
negativa del Govern Espanyol a les demandes del sector agrícola, els
baixos controls als productes que ens remeten des de Mercasur i
l’ampliació del període d’importació ha provocat el solapament
en el mercat amb les mandarines i taronges valencianes. El problema
ha sigut evident aci i en els mercats europeus, principal destinació
dels nostres cítrics. El
resultat és un mercat saturat i una baixada mitjana dels preus dels
productes valencians en torn al 23% en
relació a les mateixes dates de la campanya anterior.
La
Unió de Llauradors i Ramaders xifra les pèrdues en 130 milions
només en el sector citrícola. Milers de tones de taronges i
mandarines s’han quedat als arbres, sense arreplegar en quedar-se
desplaçades dels mercats europeus per la saturació de productes
procedents de països tercers. Segons les entitats agràries, el 65%
de les pèrdues es deuen a aquesta competència.
Ara,
els llauradors del Camp de Túria i de tot el camp valencià,
afronten una nova campanya amb incerteses i amb la llastimosa postura
d’un Govern Central que no es posiciona contra esta agressió sense
precedents.
Ja
hem vist les conseqüències de les polítics de Bolsonaro en
Argentina respecte de l’amazonià, on no importen les conseqüències
climàtiques de la depredació dels boscos ni els incendis
devastadors, sols els guanys de les empreses que l’assoten i
l’assolen. Sembla que eixa política s’estén a la producció
agrícola, que sense controls ni mesura vol arrasar els mercats
europeus i de pas soterrar economies com la citrícola valenciana.
Estem
a temps, des de Compromís ho tenim clar, cal suspendre i no aprovar
este tipus d’acords, no es juga amb les mateixes cartes i si no ho
aturem, el camp valencià, ple de verd dels tarongers i aromatitzat
d’azahar, es convertirà en un erial sec, groc i en procés de
desertització. No ho podem permetre.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia