Toni Gaspar. EFE Molt Honorable Sr. President de la
Generalitat
Molt Excel·lent Sr. President de les
Corts Valencianes Sr. Delegat del Govern de la Comunitat Valenciana
Honorable Sra. Vicepresidenta i
Consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives
Honorables Senyors Consellers Molt
Honorable President Lerma
Autoritats, representants de la
societat civil, familiars
Alcaldes i alcaldesses, regidors i
regidores i convidats que ompliu este palau de la Diputació i que
ens vegeu a través de les pantalles.
Em presente ací immensament agraït
per la confiança que em permet dirigir-me a vosaltres com a
president de la Diputació de València.
Agraït en primer lloc als meus veïns
i veïnes de Faura, sense la seua confiança i sense en primera
instància els seus vots, no estaria jo ací.
Agraït als meus companys i companyes
socialistes que han decidit que esta institució siga presidida per
la meua persona. Representaré amb orgull la vostra confiança, a la
qual espere satisfer ni més ni menys que amb els valors que ens
mouen des de fa més de 150 anys: treball, honradesa i justícia.
Agraïsc també a les persones que
com jo han tingut la responsabilitat de gestionar al llarg de
l'anterior legislatura esta Diputació, tant als meus companys i
companyes de partit, com a la resta de representants de l’anterior
equip de govern amb Compromís, Esquerra Unida i València en Comú.
Només tinc paraules de profund agraïment per la seua labor. Ha
sigut una gran lliçó treballar junts, units des de la diferència,
però amb les mateixes ganes d’intentar millorar les coses. Un
esperit que estic segur que des de hui repetirem amb més força.
Volíem encaminar esta casa cap a una
manera més justa i solidària d'administrar els seus recursos i
podeu estar satisfets del deure complit. Podeu estar orgullosos de
l’empremta deixada amb el vostre treball. Amb dificultats, amb
contratemps i amb molt per millorar segur, però amb el convenciment
que estes adversitats fan més sòlides les decisions que hem pres
pel present i futur dels nostres pobles.
Agraïment que també vull fer
arribar a l'ànima d'esta casa: els seus treballadors i
treballadores. Als de la casa, als de les entitats dependents, als
del Consorci de Bombers, als de Divalterra, d’Egevasa. A vegades
amb menys veu que els qui ostentem major responsabilitat, però
imprescindibles en el bon funcionament, en la credibilitat, en
l'eficàcia, en el bon fer de la Diputació de València. La vostra
involucració i professionalitat seran fonamentals per a aconseguir
la institució que els municipis de la província ens reclamen. Només
amb el vostre esforç i la vostra complicitat amb esta corporació
serà possible la Diputació que volem. Només amb el vostre esforç
i dedicació és possible l’administració pròxima que volem. Vos
faig arribar les meues paraules d'il·lusió per als temps que ens
queden per viure junts.
Gràcies als diputats i les diputades
que amb el seu vot han permés la meua investidura. Amb la vostra
confiança esperem que s'inicie en esta institució el moment de la
política, de la bona política, la que fa que les demandes de la
gent tinguen un reflex institucional. A això vos apel·le hui i ara
en este dia de solemnitats i bons propòsits. Fem política, senyores
i senyors. Fem bona política.
Continue pensant que quan la política
es convertix només en lluites de poder fa lenta la maquinària de
l’autèntic poder de la política, que no és un altre que
transformar la realitat. La resta, el soroll, el titular fàcil o
l'ocurrència del dia no ha de ser un recurs de la bona política.
Tampoc el tacticisme polític, que provoca anestèsia intel·lectual
i a més asfíxia, perquè hi ha falta d'oxigen per l’asfixiant
soroll improductiu. De la voluntat general a la concreció política
hi ha un factor cada vegada més estés i menys respectat: el fracàs.
El fracàs de la política que no fa, que no escolta. Política de
curt termini, de memòria escassa, mirada baixa i paraula alta. No hi
ha res més tòxic que la política de les coses efímeres. Tenim
desgraciadament massa exemples de política que fracassa per no
prendre decisions de futur. No caiguem en la perillosa comoditat de
gestionar només les coses immediates perquè són les que ens donen
rèdit polític.
És cert que vivim en temps no
convencionals. Sens dubte. Però vivim en un moment en el qual cada
vegada és més fàcil enganyar perquè cada vegada és més complexa
la societat, i per tant, amb més por. La mediocritat política cau
amb facilitat en la comoditat de provocar por i no en l'obligació de
generar esperança. Hui més que mai cal recordar aquell lema del New
Deal de Roosevelt que deia: «a l'única cosa que hem de témer és a
la por». Amb humilitat i amb convenciment, els demane diputats i
diputades que no vinguen ací a remoure els mals auguris, el
pessimisme i la por. Fem una crida a la intel·ligència, la
reflexió, la responsabilitat i l'esperança en la nostra política,
siga en Sempere —amb només 30 habitants—, a l'Ajuntament de
València o en esta institució.
Tots tenim clars quins són els
principis ideològics dels nostres partits, però les nostres
diferències en les institucions no han de ser majors que les de les
persones que representem. Acordar amb els diferents, gestionar la
disparitat i administrar la discrepància han de ser principis que
ens acompanyen tota la legislatura; jo diria que ens han d’acompanyar
sempre sense excepció. A la fi com va deixa escrit Goethe, «no es
tracta d'estar totalment d'acord, sinó anar pel mateix camí».
Permeteu-me que vos diga que no trobe
millor referent per a apel·lar als valors que necessita la política
d'estos temps que els meus pares i a la generació que ells
representen. Una generació abnegada, de treball amb responsabilitat,
que no dubtava de sacrificar part del seu present per a millorar el
nostre futur, ni tan sols s’ho plantejava. Ho feia. Una generació
que treia d'on no hi havia i que valora i defén tot el que han
aconseguit. Una generació que oferia més que exigia. Som guardians
d'eixe patrimoni. Des del profund agraïment de totes les coses bones
que m'heu ensenyat, vos promet que faré valdre, com he fet sempre en
la meua vida pública, els vostres valors i els vostres principis
cada dia de la meua presidència.
Ara toca treballar. Treballar en esta
casa centenària. I vull deixar clar una cosa este primer dia d'un
il·lusionant projecte de legislatura: mentre jo siga president, la
Diputació de València s'omplirà. S'omplirà de polítiques al
servici dels ajuntaments de la província de València. S'omplirà de
justícia social, de feminisme i de cooperació institucional. Els 31
diputats i diputades d'esta casa estem a la disposició dels 266
municipis valencians, amb els quals continuarem treballant per a
arribar on ningú no arriba. Tenim reptes importants com la
despoblació, la protecció social o el medi ambient, que abordarem
amb la mirada feminista que ha de caracteritzar esta casa. Hem
d’eliminar la desigualtat en tots els seus vessants. Amb un únic
personalisme, el de la gent, el de la faena ben feta i el de la
humilitat que reconeix els seus errors quan els fa. Però sobretot
amb l’únic personalisme que existeix quan pensem que tots i
cadascun dels 31 que seiem ací, tots, representem amb la mateixa
legitimitat i importància la confiança de dos milions i mig de
valencians i valencianes i venim ací a millorar els nostres pobles
construint des de les seues diferències.
Espere poder comptar amb la confiança
de tots els diputats i les diputades per a portar a bona fi este
ambiciós projecte per a aquesta institució. Posem a la Diputació
definitivament en el segle XXI perquè en quatre anys siga un
referent d'eficàcia. Volem una Diputació de València, plena, justa
i moderna.
Finalment vull comptar també amb el
treball crític dels mitjans de comunicació. El periodisme ha
d'arribar on no arriba la política, perquè sou una ajuda fonamental
per a sobreviure en estos temps de desinformació en esta societat un
poc ansiosa, irritable i desconcertada. Només vos demane que
il·lumineu als que aporten llum i doneu foscor als tenebrosos.
Una de les millors coses que té la
vida és que està sempre per escriure. Alguns s’entesten a
preveure els seus capítols, però ella va per on vol anar. Per això
soc dels qui pensa que treballar bé, amb passió, gaudir del que es
fa, somriure sempre, anar resolent els obstacles i sobretot fer el
viatge ben acompanyat és el millor que un pot fer. I la millor
manera sense dubte de fer agradable el camí als qui el compartixen
amb tu i de deixar ben arreglat el camí per als qui venen darrere.
Fa 8 anys seia exactament en el
mateix lloc on he segut hui, era el portaveu del PSPV-PSOE a la
Diputació. Em presentava també a una investidura com esta, sense
possibilitats clares. Huit anys exactes després, la vida m’ha dut
al mateix escó amb un altre guió. L’únic que recorde bé, és
que conserve el mateix somriure, també que sense dubte en sé molt
més i soc millor versió de mi mateix gràcies als qui al llarg de
huit anys han passat per la meua vida. Alguns estan molt a prop meu,
altres més lluny, però tots sou hui una part del meu somriure.
Però no vull oblidar-me tampoc que
el dia a dia és molt llarg a vegades i hi ha alguns, pocs, molt
especials que fan que el president de la Diputació puga
multiplicar-se. Gràcies a Javi, a Maria Ángeles, a Toni i a Rafa.
Sense vosaltres, sense el meu equip, açò no es podria fer. Ningú
és res a soles, jo tampoc. Hui vos investixen un poquet també a
vosaltres, no sé si és bo o roín, però sí sé que és molta
faena. l hem de fer-la junts.
Hem de continuar el camí. Un camí
que mai se sap on acaba, on se torna en dos direccions. En un món
complicat i ple d’incerteses. Fins i tot en escassos cinc minuts
deixa d’existir el camí. Però és la nostra obligació
contruir-lo, gaudir-lo i fer-lo accessible perquè ningú se quede
fora d’ell, cada dia sense descans.
Companyes diputades i companys
diputats. Amb la fi de les solemnitats comença la legislatura, l’XI
del nostre període constitucional. Els 31 tenim feina. Cadascú té
la seua. Cal fer-la de la millor manera possible, marcant-nos també
fer d’esta institució un lloc on la política amb P majúscula
—per a millorar cada pam dels nostres pobles, que respecta les
diferències, que respecta l’adversari, que pensa per damunt de tot
en els interessos de tots i totes i no només en els interessos
partidistes i de curt termini— es faça carn.
A eixe treball quedem emplaçats. En
eixe camí ens veiem. Enhorabona a tots. Moltíssimes gràcies per la
vostra assistència. S’alça la sessió.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia