Així ha sigut el discurs íntegre del reelegit president de la Diputació de València, Toni Gaspar

Toni Gaspar. EFE

Molt Honorable Sr. President de la Generalitat

Molt Excel·lent Sr. President de les Corts Valencianes Sr. Delegat del Govern de la Comunitat Valenciana

Honorable Sra. Vicepresidenta i Consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives

Honorables Senyors Consellers Molt Honorable President Lerma

Autoritats, representants de la societat civil, familiars

Alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores i convidats que ompliu este palau de la Diputació i que ens vegeu a través de les pantalles.

Em presente ací immensament agraït per la confiança que em permet dirigir-me a vosaltres com a president de la Diputació de València.

Agraït en primer lloc als meus veïns i veïnes de Faura, sense la seua confiança i sense en primera instància els seus vots, no estaria jo ací.

Agraït als meus companys i companyes socialistes que han decidit que esta institució siga presidida per la meua persona. Representaré amb orgull la vostra confiança, a la qual espere satisfer ni més ni menys que amb els valors que ens mouen des de fa més de 150 anys: treball, honradesa i justícia.

Agraïsc també a les persones que com jo han tingut la responsabilitat de gestionar al llarg de l'anterior legislatura esta Diputació, tant als meus companys i companyes de partit, com a la resta de representants de l’anterior equip de govern amb Compromís, Esquerra Unida i València en Comú. Només tinc paraules de profund agraïment per la seua labor. Ha sigut una gran lliçó treballar junts, units des de la diferència, però amb les mateixes ganes d’intentar millorar les coses. Un esperit que estic segur que des de hui repetirem amb més força.

Volíem encaminar esta casa cap a una manera més justa i solidària d'administrar els seus recursos i podeu estar satisfets del deure complit. Podeu estar orgullosos de l’empremta deixada amb el vostre treball. Amb dificultats, amb contratemps i amb molt per millorar segur, però amb el convenciment que estes adversitats fan més sòlides les decisions que hem pres pel present i futur dels nostres pobles.

Agraïment que també vull fer arribar a l'ànima d'esta casa: els seus treballadors i treballadores. Als de la casa, als de les entitats dependents, als del Consorci de Bombers, als de Divalterra, d’Egevasa. A vegades amb menys veu que els qui ostentem major responsabilitat, però imprescindibles en el bon funcionament, en la credibilitat, en l'eficàcia, en el bon fer de la Diputació de València. La vostra involucració i professionalitat seran fonamentals per a aconseguir la institució que els municipis de la província ens reclamen. Només amb el vostre esforç i la vostra complicitat amb esta corporació serà possible la Diputació que volem. Només amb el vostre esforç i dedicació és possible l’administració pròxima que volem. Vos faig arribar les meues paraules d'il·lusió per als temps que ens queden per viure junts.

Gràcies als diputats i les diputades que amb el seu vot han permés la meua investidura. Amb la vostra confiança esperem que s'inicie en esta institució el moment de la política, de la bona política, la que fa que les demandes de la gent tinguen un reflex institucional. A això vos apel·le hui i ara en este dia de solemnitats i bons propòsits. Fem política, senyores i senyors. Fem bona política.

Continue pensant que quan la política es convertix només en lluites de poder fa lenta la maquinària de l’autèntic poder de la política, que no és un altre que transformar la realitat. La resta, el soroll, el titular fàcil o l'ocurrència del dia no ha de ser un recurs de la bona política. Tampoc el tacticisme polític, que provoca anestèsia intel·lectual i a més asfíxia, perquè hi ha falta d'oxigen per l’asfixiant soroll improductiu. De la voluntat general a la concreció política hi ha un factor cada vegada més estés i menys respectat: el fracàs. El fracàs de la política que no fa, que no escolta. Política de curt termini, de memòria escassa, mirada baixa i paraula alta. No hi ha res més tòxic que la política de les coses efímeres. Tenim desgraciadament massa exemples de política que fracassa per no prendre decisions de futur. No caiguem en la perillosa comoditat de gestionar només les coses immediates perquè són les que ens donen rèdit polític.

És cert que vivim en temps no convencionals. Sens dubte. Però vivim en un moment en el qual cada vegada és més fàcil enganyar perquè cada vegada és més complexa la societat, i per tant, amb més por. La mediocritat política cau amb facilitat en la comoditat de provocar por i no en l'obligació de generar esperança. Hui més que mai cal recordar aquell lema del New Deal de Roosevelt que deia: «a l'única cosa que hem de témer és a la por». Amb humilitat i amb convenciment, els demane diputats i diputades que no vinguen ací a remoure els mals auguris, el pessimisme i la por. Fem una crida a la intel·ligència, la reflexió, la responsabilitat i l'esperança en la nostra política, siga en Sempere —amb només 30 habitants—, a l'Ajuntament de València o en esta institució.

Tots tenim clars quins són els principis ideològics dels nostres partits, però les nostres diferències en les institucions no han de ser majors que les de les persones que representem. Acordar amb els diferents, gestionar la disparitat i administrar la discrepància han de ser principis que ens acompanyen tota la legislatura; jo diria que ens han d’acompanyar sempre sense excepció. A la fi com va deixa escrit Goethe, «no es tracta d'estar totalment d'acord, sinó anar pel mateix camí».

Permeteu-me que vos diga que no trobe millor referent per a apel·lar als valors que necessita la política d'estos temps que els meus pares i a la generació que ells representen. Una generació abnegada, de treball amb responsabilitat, que no dubtava de sacrificar part del seu present per a millorar el nostre futur, ni tan sols s’ho plantejava. Ho feia. Una generació que treia d'on no hi havia i que valora i defén tot el que han aconseguit. Una generació que oferia més que exigia. Som guardians d'eixe patrimoni. Des del profund agraïment de totes les coses bones que m'heu ensenyat, vos promet que faré valdre, com he fet sempre en la meua vida pública, els vostres valors i els vostres principis cada dia de la meua presidència.

Ara toca treballar. Treballar en esta casa centenària. I vull deixar clar una cosa este primer dia d'un il·lusionant projecte de legislatura: mentre jo siga president, la Diputació de València s'omplirà. S'omplirà de polítiques al servici dels ajuntaments de la província de València. S'omplirà de justícia social, de feminisme i de cooperació institucional. Els 31 diputats i diputades d'esta casa estem a la disposició dels 266 municipis valencians, amb els quals continuarem treballant per a arribar on ningú no arriba. Tenim reptes importants com la despoblació, la protecció social o el medi ambient, que abordarem amb la mirada feminista que ha de caracteritzar esta casa. Hem d’eliminar la desigualtat en tots els seus vessants. Amb un únic personalisme, el de la gent, el de la faena ben feta i el de la humilitat que reconeix els seus errors quan els fa. Però sobretot amb l’únic personalisme que existeix quan pensem que tots i cadascun dels 31 que seiem ací, tots, representem amb la mateixa legitimitat i importància la confiança de dos milions i mig de valencians i valencianes i venim ací a millorar els nostres pobles construint des de les seues diferències.

Espere poder comptar amb la confiança de tots els diputats i les diputades per a portar a bona fi este ambiciós projecte per a aquesta institució. Posem a la Diputació definitivament en el segle XXI perquè en quatre anys siga un referent d'eficàcia. Volem una Diputació de València, plena, justa i moderna.

Finalment vull comptar també amb el treball crític dels mitjans de comunicació. El periodisme ha d'arribar on no arriba la política, perquè sou una ajuda fonamental per a sobreviure en estos temps de desinformació en esta societat un poc ansiosa, irritable i desconcertada. Només vos demane que il·lumineu als que aporten llum i doneu foscor als tenebrosos.

Una de les millors coses que té la vida és que està sempre per escriure. Alguns s’entesten a preveure els seus capítols, però ella va per on vol anar. Per això soc dels qui pensa que treballar bé, amb passió, gaudir del que es fa, somriure sempre, anar resolent els obstacles i sobretot fer el viatge ben acompanyat és el millor que un pot fer. I la millor manera sense dubte de fer agradable el camí als qui el compartixen amb tu i de deixar ben arreglat el camí per als qui venen darrere.

Fa 8 anys seia exactament en el mateix lloc on he segut hui, era el portaveu del PSPV-PSOE a la Diputació. Em presentava també a una investidura com esta, sense possibilitats clares. Huit anys exactes després, la vida m’ha dut al mateix escó amb un altre guió. L’únic que recorde bé, és que conserve el mateix somriure, també que sense dubte en sé molt més i soc millor versió de mi mateix gràcies als qui al llarg de huit anys han passat per la meua vida. Alguns estan molt a prop meu, altres més lluny, però tots sou hui una part del meu somriure.

Però no vull oblidar-me tampoc que el dia a dia és molt llarg a vegades i hi ha alguns, pocs, molt especials que fan que el president de la Diputació puga multiplicar-se. Gràcies a Javi, a Maria Ángeles, a Toni i a Rafa. Sense vosaltres, sense el meu equip, açò no es podria fer. Ningú és res a soles, jo tampoc. Hui vos investixen un poquet també a vosaltres, no sé si és bo o roín, però sí sé que és molta faena. l hem de fer-la junts.

Hem de continuar el camí. Un camí que mai se sap on acaba, on se torna en dos direccions. En un món complicat i ple d’incerteses. Fins i tot en escassos cinc minuts deixa d’existir el camí. Però és la nostra obligació contruir-lo, gaudir-lo i fer-lo accessible perquè ningú se quede fora d’ell, cada dia sense descans.

Companyes diputades i companys diputats. Amb la fi de les solemnitats comença la legislatura, l’XI del nostre període constitucional. Els 31 tenim feina. Cadascú té la seua. Cal fer-la de la millor manera possible, marcant-nos també fer d’esta institució un lloc on la política amb P majúscula —per a millorar cada pam dels nostres pobles, que respecta les diferències, que respecta l’adversari, que pensa per damunt de tot en els interessos de tots i totes i no només en els interessos partidistes i de curt termini— es faça carn.

A eixe treball quedem emplaçats. En eixe camí ens veiem. Enhorabona a tots. Moltíssimes gràcies per la vostra assistència. S’alça la sessió.