Adrián Navalón. / EPDA Aquest passat divendres devia començar l'enderrocament de les naus industrials d'època republicana del barri de Saïdia. Un enderrocament per a construir un macro hotel dins d'un celobert d'una illa de veïnes i veïns. L'Associació de Veïns de Sant Antoni, mobilitzats contra aquest pelotazo turístic i urbanístic, han estat pressionant prop de dos anys per a evitar aquesta aberració. El dijous, en el ple, Compromís, PSPV, PP i Cs votaren a favor de paralitzar l'enderrocament.
Des d'ací reitere la nostra enhorabona a l'Associació de Veïns de Sant Antoni i al barri en el seu conjunt, una batalla guanyada, la primera, però açó encara no ha acabat. A més de lluitar contra el macro hotel l'associació demana coses molt senzilletes: centre de dia, biblioteca, pistes esportives, etc. instal·lacions que ja hauria de tindre, per se, qualsevol barri i molts, per desgràcia, no tenen.
Hi ha tres coses que em preocupen de l'actual política municipal i per les quals crec necessària una altra correlació de forces i la presència de Podem València amb la seua força i fermesa.
Em preocupa la falta de participació en les polítiques municipals, la falta d'obertura d'un ajuntament cap a fora, cap a la gent.
La societat civil es mou, la societat civil està activa i lluita i exigeix. Els governs d'esquerres han d'escoltar aquestes exigències per una raó, no demanen la lluna, demanen biblioteques, centres de dia per als majors, jardins, parcs, bancs en les voreres, demanen detindre l'especulació i la turistificació que els expulsa... Em preocupa que aquest ajuntament sol escolta quan alguna cosa arriba al límit.
Aquesta és la segona cosa que em preocupa, s'està fent política portant a la gent al límit. Ho estem vivint amb el port, se segueix tensionant, on el PSPV mira amb bons ulls a les navilieres i Compromís amb tebiesa diu que cal fer una Declaració d'Impacte Ambiental. Ho vivim també amb la ZAL: han portat a tota una comunitat al límit ecològic i econòmic, han endeutat a molta gent. Ho hem viscut amb la Banda Municipal de música, el veiem amb els diferents PAIs i l'ombra de la rajola sobre l'horta periurbana, com en Benimaclet o Campanar. Ho hem viscut ara de nou en Saïdia. Una política que porta al límit als moviments i a la gent i que va fent passos i passos fins que la pressió veïnal és forta i els toca tirar el fre. Un fre que podien haver tirat abans si hagueren escoltat la gent. Un fre que el que exigeix és tindre en compte altres alternatives més enllà del pla que el regidor de torn tinga.
I el tercer punt que em preocupa és que allí on no hi ha moviment veïnal ni pressió mediàtica s'ha tornat a polítiques del passat, s'ha tornat a pelotazo de la rajola, edificant un barri nou, el Turianova, que no era necessari alçar. És necessari cuidar els espais sense construir i construir dins de la trama urbana ja existent, que per a alguna cosa som Capital Verda Europea.
En fi, ara venen eleccions, venen les promeses, ve acostar-se als barris que no s'han trepitjat en quatre anys i portar allí les butaques a les places. Ara toca posar-se la jaqueta de pana de Felipe González i posar en marxa el discurs obrerista encara que es faça molt poca política en aqueix sentit. I la dreta donarà els seus pals de cec, que si seguretat i delinqüència, que si els catalans....
S'acosten moments decisius, i al maig toca donar-li una espenta a València perquè siga la ciutat que de veritat necessitem i no sols un tour turístic de capitalitats europees a recórrer amb bicicleta i gaudir en el teu Airbnb més barat.
Al maig podem triar una altra València més ambiciosa per a la seua gent, i nosaltres, des de Podem València, tenim clar que aquesta ciutat ambiciosa per a la gent és la que volem.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia