Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Esta
setmana ha estat especial. Em digueren els resultats de la revisió i
sembla que no tinc res. He tornat a nàixer.
Divendres havia quedat a poqueta nit a la
Glorieta amb Josep. Entrí pel camí Reial i vaig vore desfilar les
últimes comparses. Em topetí allí a Laura que anava amb la seu
parella Elisa. Feia te temps que no xarràvem. Estan molt
desanimades. Les dos s’han quedat sense treball i no tenen cap
ingrés. A més estan gestionant l’adopció d’un xiquet i pensen
que en no tindre faena encara serà tot més complicat. Mai no
entendré que afillar a un infant sense família siga tan complex.
Em
va costar una miqueta de trobar Josep al bell mig de tanta gent. Ens
quedàrem per escoltar el pregó de la regidora Davinia Bono. Quina
xica més guapa. Sap estar allà a on va. M’agradaria xarrar amb
ella i fer-me un café. Però primer me l’hauria de presentar algú.
Allí estaven els de l’Ajuntament. Cada dia el regidor Sergio
Muniesa s’assembla més a l’alcalde amb eixa barba que s’ha
deixat. Com es nota que té ganes de substituir-lo. Després
estiguérem pel mercat. Vaig disfrutar entre tanta paradeta. La
llàstima és que no vaig vore els germans Caballer actuar perquè ja
havien acabat de fer-ho. Són genials i estan en tot. Després
sopàrem i ens en férem una. La nit va ser
curta però tinguérem temps per a tot.
Dissabte de
matí havia quedat amb el meu nebot Pau en anar a una marxa solidària
infantil que havien organitzat a Canet. Era a les 9 així que a les
huit del matí estava alçada i de camí per a arreplegar-lo. El
xiquet va eixir encantat.
A la
vesprada havia quedat amb Pili per vore l’entrada dels moros i
cristians. Ens posàrem al camí Reial. Anava ben pintada i vestida
com m’agrada: marcant pits. El xic que teníem al costat no parava
de mirar-me. La veritat és que la desfilada va ser vistosa i se’m
va fer curta. Sopàrem juntes. Ella es trobava deprimida. No se com
acabarà amb la seua parella però pense que no molt bé.
El
diumenge no vos ho creureu però no vaig eixir. Em dediquí a la
neteja i a la planxa. Sols vaig anar a menjar a ca mos pares. A
última hora comencí a llegir el llibre que acaba de publicar el
periodista José Manuel Rambla dedicat a la guerra. Pili va estar en
la presentació l’altre dia i el dissabte me’l deixà. Diu que
m’agradarà. Vos deixe que vull gitar-me prompte i començar bé la
setmana.