Portada del Llibre. /EPDA
La Institució
Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació
acaba de publicar Pescar en la
memòria. Sistemes de pesca tradicional a l’Albufera,
dins de la col·lecció
Estudis Universitaris, i la subcol·lecció Antropologia.
El llibre és una investigació
etnogràfica que es va dur a terme entre els anys 2008 i 2012 per les
autores, Beatriz Santamarina
Campos i Aida
Vizcaíno Estevan, tot seguint
l’estela dels estudis antropològics del professor Ricardo
Sanmartín Arce als anys 80.
Un dilatat treball de camp i una
exhaustiva recerca
L’objectiu
ha sigut analitzar
les transformacions del llac,
de la seua pesca i dels seus habitants vora trenta anys després, tot
incloent la mirada dels protagonistes mateixos. D’una o una altra
manera, aquest llibre és una nova aproximació al complex món
albuferenc com ja han fet en el passat Antonio
J. Cavanilles,
Max
Thede,
Plácido
Virgili Sorribes,
Carmen
Caruana,
Francisco
Montblanc,
Joan
Fuster,
Ernest
García,
Mara
Cabrejas
o Carles
Sanchis Ibor,
entre d’altres.
Aquesta
investigació s’endinsa en els
sistemes de pesca del llac i la seua plasmació en l’estructura
social del Palmar.
D’una banda, s’aborda la
pesca fixa
amb els tradicionals Redolins i la singular pesca al cel, les seues
formes, atifells, temporades i espècies piscícoles. D’una altra
banda, s’aprofundeix en el extens catàleg d’arts de la pesca
ambulant,
la major part d’ells desapareguts. Les embarcacions, les formes
d’orientació i la riquesa topogràfica conformen el complex
sistema pesquer de l’Albufera,
resultat de la capacitat d’adaptació i els coneixements sobre el
medi acumulat durant segles. Homes i dones del llac desenvoluparen
destreses
no escrites,
de difícil aprehensió i adquirides des de la infantesa,
coneixements vulnerables que segueixen el camí de la desaparició,
com la pesca tradicional mateixa. Com a corol·lari, les autores
reflexionen sobre la
crisi i les transformacions del sector pesquer del llac i el futur de
la pesca a l’Albufera.
Beatriz
Santamarina Campos és
professora titular d’Antropologia Social en la Universitat de
València. Les seues línies de recerca giren al voltant dels
processos de patrimonialització cultural i natural i de
l’antropologia ambiental. És autora o coautora d’Ecología
y poder (2006), Hijos
del mar, hijos de la Tierra
(2007), La
memoria construida
(2005), Llàgrimes
vora mar (2009) i Una
plaça per a la ciutat (2021),
i editora o coeditora de Geopolíticas
patrimoniales (2017),
Antropología ambiental
(2018), El cercle màgic
(2018), Mujeres y universidad
sin cifras (2018) i
D’alternatives et de communs
(2021).
Aida
Vizcaíno Estevan
és professora associada de Ciència Política i de l’Administració
en la Universitat de València. Desenvolupa la seua tasca
professional i investigadora en l’àmbit de la memòria oral, els
processos de patrimonialització i la incorporació de la ciutadania
a les polítiques públiques. És coordinadora del projecte València
Immaterial, sobre patrimoni immaterial i innovació social, i és
coautora dels llibres El
barri que vam imaginar. Cartografia de la lluita veïnal a Sant
Marcel·lí
(2017) i Receptari
Extraviat. Històries al voltant de la taula
(2016).
Comparte la noticia
Categorías de la noticia