AURELIANO J. LAIRÓN PLA./EPDA Ara que estem a l’estiu és bon temps per a la lectura. A l’ombra d’un arbre a l’hort, a la terrassa del xalet, baix d’un para-sol a la platja, o a casa, que tant se val. El que importa és aprofitar el temps, llegir i si podem delectar-nos i disfrutar de la lectura millor que millor, que d’això és del que es tracta.
És la Ribera del Xúquer, i sé que no descobrisc res nou, terra d’artistes: de pintors, de músics i, per descomptat, d’escriptors. De fet hi ha un poble a la nostra comarca del qual diuen –Josep Palaciosdixit- que té un escriptor en cadascun dels seus carrers.
En pràcticament tots els nostres pobles tenim gent destacada pel que fa a la literatura. Autors que conreen, en valencià i en castellà, el teatre, las novel·la, l’assaig i la poesia, com també, historiadors i estudiosos que ens transmeten el seu quefer i el seu saber a través de les seues investigacions.
En esta ocasió ens ocuparem dels nostres escriptors més pròxims i contemporanis, els qui d’un temps ençà ens acompanyen a través de les seues obres i que amb les seues produccions ens fan més agradable la nostra vida, ja que contribuïxen al nostre esplai i a cobrir part del nostre temps d’oci.
Els alzirenys Bernat Montagud (1947); José Antonio Martínez (1956); Josep Antoni Fluixà (1959); Josep Gregori (1959); Josep Ballester (1961); Carles Alberola (1964); Guillermo Colomer (1966); Javier Arias (1972); Elena Montagud (1986); Laia Fontana (1986); Alba Fluixà (1988) i Eva Pau (2020). Els suecans Josep Palacios (1938); Emili Piera (1954); Josep Franco (1955); Víctor Gómez Labrado (1956); Manuel Baixauli (1963); Antoni Prats (1964); Juan Vicente Yago (1971). Els algemesinencs Enric Lluch (1949); Juan Pablo Giner (1953); Fina Girbés (1957); Vicent Borràs (1962);Vicent J. Escartí (1964); Vicent Nácher (1967) i Francesc Viadel (1968). Els carcaixentins Robert Cortell (1958); Enric Salom (1960); Francesc Adrià (1962) i David Oliver (1970). Els alginetins Josep Lluís Lozano (1948); Alan Greus (1967) i Urbà Lozano (1967). El cullerà Manel Joan Arinyó(1956); la catadauina Virginia Martínez (1962); el poblatà Emili Gascó (1950); el rafelguarafí Vicent Sanchis (1955); el castellonenc Juli Alandes (1968); el riolenc Rafael Ventura Melià (1948); l’alcudià Josep Lluís Millo (1946); el montroià Juli Moreno (1959) i el carcerí Raül Carbonell (1950). Tots i totes són alguns dels exemples, sense oblidar-nos d’altres com Paco Tortosa (1954), un geògraf estimat, veí de Carcaixent i autor de magnífics llibres de viatges.
La major part d’estos autors nostres han vist premiats el seu treball en haver sigut guardonats amb importants premis literaris, alguns d’ells convocats i/o patrocinats per ajuntaments de la nostra comarca com ara els d’Alzira o Alberic.
La Ribera ha aportat i seguix aportant a la cultura valenciana grans escriptors. La relació, a pesar dels autors que hem assenyalat, seria inacabable.
Ara, en este temps, toca llegir. I jo recomanaré, a banda deNoruegade Rafa Lahuerta, cinc dels llibres que he llegit darrerament. Alguns dels seus autors, ho he de reconéixer, són amics. Però, per damunt de tot, són excel·lents escriptors que els lectors, en cas de fer-me cas, podran comprovar.
L’últim llibre de Manuel Joan Arinyó,Mapoles, és una obra molt original que se’ns presenta entre el surrealisme i la postmodernitat, un text provocador d’escriptura automática.L’última de Manuel Baixauli,Ignot, és una novel·la imaginativa, enginyosa i enlluernadora que gira entorn de la necessitat de crear, de les expectatives i de la frustració.Nadie sabrá de míés la darrera novel·la de Javier Arias Artacho, un text que conjumina l’esforç literari amb una trama atractiva i original. El seu autor du el lector, a través d’una prosa acurada, a realitzar un viatge d’anada i tornada entre el present i el passat a través dels seus protagonistes i on ens revela que la força del destí i la tossudesa poden canviar les seues vides sacsejades per un amor imperfecte però inevitable. I si es tracta de poesia cal llegir el poemariGaleria d’incerteses, d’Alba Fluixà, amb el qual la jove escriptora alzirenya va guanyar el Premi Ibn Hafaja dels premis Literaris Ciutat d’Alzira l’any 2019 on, des de la ingenuïtat imprescindible de l’origen de l’art, s’intenta trobar la fugissera força cósmica que regix el nostre univers pensant que això és possible dins de cada casa i de cada creació.
Finalment, recomaneTatuaje 2.0, de Juan Pablo Giner, una obra romàntica, eròtica i, a més, com quasi totes les seues policíaca, que no deixa indiferent ningú, sobretot quan es mesclen vivències de maltractament i l’ànsia per recuperar les sensacions dels millors temps.
Narrativa, poesia, assaig…
No obstant això i encara que en perspectiva, sempre serà també un bon moment per a llegir o rellegir els riberencs més clàssics: a Martín Domínguez Barberà i la seua novel·laEls horts(1972), o la poesia del qui és considerat per molts el millor poeta valencià del segle XX, el carletí Xavier Casp.
A disfrutar amb la lectura.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia