Arriba massa tard, Senyor Máximo Buch

Teresa García

Sona la campana. Hi ha un expe­dient d’extinció d’una filial d’una multi­nacional sobre la taula. Expedient que en molts casos ni tan sols contempla indemnitzacions per comiats, gràcies a la reforma laboral del PP. Ara, amb el cronòmetre en compte enrere, re­unions, intents a la desesperada per a com a mínim garantir indemnitzacions dignes. Com a mínim, per que mantenir el teixit industrial de Sagunt es dona per perdut. El sector industrial és cab­dal per al manteniment del benestar de qualsevol territori. Al País Valencià existien en 2013, 24.990 indústries, el 12% de les de l’Estat Espanyol i el 36% de les de l’Arc Mediterrani.

A aquesta llista, malauradament, hem de descomptar unes quantes si­tuades a Sagunt com Galmed, Bossal, Prosimed i pot ser Tumesa. al voltant de 800 famílies que han deixat o deixaran de treballar en breu. Centres produc­tius de multinacionals, que han sigut descartats per motius capritxosos, que res tenen a veure amb el rendiment, la eficiència i la capacitat de producció d’aquestes industries.

Com és possible que un sector punter com aquest veja en qüestió de mesos com es desmantella per traslla­dar-lo a altre lloc? Com és possible que Cadis, Ferrol, Lorca o Terol, tinguen plans d’inversions i reindustrialitza­ció i ni Sagunt, ni cap altra ciutat del País Valencià en tinga cap? Com és que l’Ajuntament només reacciona per acompanyar en el sentiment als i les treballadores?

Doncs pot ser per què no existeix cap política industrial, ni a Sagunt, ni al País Valencià. Pot ser per què, al no ser com­petència municipal, Sa­gunt només ha d’alçar la veu d’alarma quan és massa tard. Fals. Sagunt podria saber que indústria vol, quina inversió necessita, que pot oferir per a fixar la industria actual. Hem de tindre objectius com a Ciutat. També hem de mantenir viva la flama i saber a quines portes ha de tocar per que no se’ns oblide que aquesta ciutat indus­trial sense teixit industrial autòcton, només es mantindrà si l’administració pública està darrere. Pitjor és el pa­perot de la que si té competències, la Generalitat, la qual no sabem per a que te Conselleria d’Indústria si no sap el que significa la política industrial. Si la política industrial no descansa sobre el desenvolupament de la innovació, so­bre la connexió amb el seu territori i so­bre uns objectius de captació d’inversió clars, simplement no existeix. Un País o regió europea que vullga mantindre localitzada la seua industria no pot permetre’s el luxe de no saber que fer o de reaccionar a colp de tancament.

A Compromís tenim clar que no deixarem que les nostres indústries marxen a cop d’interès de multinacio­nal i sabem també que el territori valen­cià ha sigut i és un referent d’indústries de qualitat en Europa que de ben segur potenciarem. Fins que el govern no canvie, i vos necessitem a totes i tots per a fer-ho, amb ràbia i impotència, no­més podrem, acompanyar-vos en el dol. No consentim que ens desmantellen, no un altra volta