Ball amb mantó al Camp de Morvedre

Esta nit se m’ha fet una miqueta tard. Però no volia gitar-me sense contar-vos com em va tot. És diumenge i vinc de Torres Torres. Imma, una amiga de Fina, volia participar del ball del mantó i com que jo en tenia un de la meua iaia hem anat per a deixar-li’l i de pas conéixer la festa. És molt original. Vaig vore l’alcalde Alfonso Guillem. Sembla bona persona. Molt sovint el veig amb el d’Albalat. Semblen molt amics.

Dilluns passat va ser el reencontre amb els companys de la faena i la tornada a la normalitat. Tot este temps havia telefonat molt a Pili i Fina. Sabien el que m’havia passat però la resta no coneixia res de les meues vacances. Em preguntaren per Joan i em vaig trobar en l’obligació de contar-los la veritat. Els vaig dir que decídírem tallar en el viatge. Així que em quedí sola. Ho vaig passar molt mal encara que els primers dies eixia fins que eixia el sol. Fins i tot vaig tindre alguna que altra relació esporàdica.

El dilluns de vesprada vaig anar a vore mos pares. En molts dies no m’havien vist i em tocà contar-los que havia acabat amb Joan. El dimarts els del treball quedaren al Port per fer-se una cervesa i m’apuntí. El dimecres Pili volia que anàrem a la nit de les disfresses de Benifairó. La seua amiga Merce eixia en una comparsa i cap allà que ens se n’anàrem. Aparcàrem per l’església. Allí està el palau assolant-se i em sembla vergonyós. Ens comentaren la polèmica dels festers que no han contractat la banda sinó una xaranga per estalviar diners. Hi ha gent que està molesta. Pense que no és per a tant. Estava l’alcalde. No el coneixia de prop però sembla que para una miqueta seriós.

Eixe dia pensava que no arribava perquè de vesprada havia quedat a la plaça Major amb Toni i escoltàrem un soroll. Vérem que s’havia enderrocat una casa al carrer de Capellà Pallarés. Crec que no hi hagueren accidentats però l’espectacle era horrible. Semblava com si hagueren tirat una bomba. No se qui té la culpa però l’Ajuntament haurà d’evitar que passen estos casos. Allí estava la regidora Laura Casans. Feia cara d’haver tornat de vacances no fa molt.

Dijous tinguérem reunió de la comunitat. Divendres isquérem però tornàrem prompte. Ahir em va tocar fer la casa a fons perquè la tenia molt abandonada. Estava tan cansada que no vaig eixir. Em quedí mirant la programació dedicada al nomenament de la seu de les Olimpíades. Fou un desastre. Total que ha passat la setmana molt apressa. No vull que esta nit se’m faça curta així que me’n vaig al llit.Estic contenta de tornar al Periódico i que Pere em deixe continuar escrivint-vos.