Ábalos sólo gana por 40 votos de diferencia sobre Gaspar la secretaría provincial pese a contar con el apoyo del aparato del PSPV

Los experimentos, sólo con gaseosa. En el PSPV no lo entienden así y el pacto de intereses entre lermistas, ciscaristas y 'romueros' ha fraccionado al partido en la provincia de Valencia, con el nacimiento de un nuevo líder, Toni Gaspar, que se quedó a un paso de vencer a las familias de siempre y al aparato de Blanqueries, con un 44'5%, frente al 53'5% logrado por el nuevo secretario provincial, José Luis Ábalos.

Con 235 votos -menos que los avales conseguidos para presentar su candidatura, el diputado nacional derrotó al portavoz en la Diputación de Valencia por sólo 40 votos, una cifra muy pequeña si se tiene en cuenta que Ábalos contaba con el apoyo del aparato de Blanqueries y el de tres de las cuatro familias que auparon a Ximo Puig a la secretaría general del PSPV en el congreso celebrado en Alicante recientemente -la cuarta, la de Leire Pajín, no tiene ningún seguidor en la provincia de Valencia-.

El discurso renovador y más fresco de Gaspar contrastó con el olor a naftalina de un candidato que lleva toda la vida inmerso en las batallas orgánicas, posicionándose cada vez en un terreno diferente, siempre con la máxima de mantenerse en la política. Ello pese a perder todas las elecciones de Valencia capital desde 1991. Ábalos fue candidato a secretario general del PSPV en el congreso de Alicante en el que venció Joan Ignasi Pla con el apoyo del lermismo. Los ciscaristas apostaron por él. Tras estar con Jorge Alarte, Ábalos ha sido uno de los muchos que se han pasado sin ruborizarse a caballo ganador, aunque la apuesta de Puig para la secretaría provincial a punto ha estado de salirle rana y, en cualquier caso, ha fracturado al partido y consolidado un nuevo líder, cuyo discurso 'un militante, un voto', ha calado entre los muchos cargos orgánicos, institucionales y militantes que lleva visitando desde que fue nombrado portavoz en la Diputación de Valencia, y desde hace dos meses como precandidato a la secretaría provincial.

Ahora las batallas se trasladan a los congresos comarcales, así como a los locales, donde Toni Gaspar y muchos de sus apoyos en este proceso, seguirán ganando apoyos para constituirse en un nuevo referente en el partido, con un mensaje progresista, nítido y de apuesta clara por que el partido vuelva a recuperar el contacto con la sociedad, perdido desde que en 1995 Joan Lerma perdiera las elecciones autonómicas y huyera a Madrid como ministro de Administraciones Públicas.

Macroejecutiva:
El PSPV ha decidido seguir con la tónica de las macroejecutivas integrando también a seguidorse de Gaspar, lo que ha dado, al menos, un resultado de respaldo absoluto, sin duda la mejor noticia de la jornada para el propio PSPV:

Presidente: Antoni Such

Secretario General: José Luis Ábalos Meco

Vicesecretaria General: Marta Trenzano

Secretaria Portavoz: Jeannette Segarra

Vicesecretaría de Ordenación y Política Territorial: Faustino Andújar

Vicesecretaría de Igualdad y Cultura: Carmen Amoragas

Vicesecretaría de Política Institucional: Pablo Seguí

Vicesecretaría de Políticas Públicas: Jordi Garcés

Vicesecretaría de Organización: Miguel Chover

Vicesecretaría del Área Metropolitana: Andrés Campos

Vicesecretaría de Promoción económica y Desarrollo Local: Mercedes Belenguer

Secretaría de Medio Ambiente: Juan Zaragozá

Secretaría de Desarrollo Rural: Fernando Soriano

Secretaría de Infraestructuras y Movilidad: Pilar Nuñez

Secretaría de Urbanismo: Juan Luis Baixauli

Secretaria Adjunta Urbanismo: Toni Sanfrancisco

Secretaría de Vivienda: Juan Antonio Jiménez

Secretaria Adjunta a Vivienda: Lluis Carrascosa

Secretaría de Acción Cultural y Patrimonio: Tatiana Fargallo

Secretaría de Igualdad: Encarna Comes

Secretaría de Política Lingüística: Amparo Folgado

Secretaría LGTB: Isabel García

Secretaría Adjunta de Desarrollo Rural: María Murgui

Secretaria Adjunta de Medio Ambiente: Laura Lledías

Secretaría Adjunta de Política Institucional: Rebeca Torró

Secretaría de Cooperación Municipal: Neus Garrigues

Secretaria Adjunta Cooperación Municipal: Francisco Crispin

Secretaría de Grandes Ciudades: Gloria Calero

Secretaría de asesoramiento Jurídico Municipal: Elena Laguna

Secretaria Adjunta Asesoramiento Jurídico Municipal: Anna Caballero

Secretaría Adjunta de Organización: Salvador Femenia

Secretaría de Acción Electoral: Aarón Cano

Secretaria adjunta accion electoral: Celeste Garcia

Secretaría de Participación e Innovación y acción en la Red: Javier Hernández Padilla

Secretaría de Movilización: Maite Pérez

Secretaria adjunta Movilizacion: Maria Angeles Soriano

Secretaría de Modernización y Nuevas tecnologías: Antonio Galán

Secretaría de Formación: Ximo Alite

Secretaria Adjunta Formación: Talia Rosello

Secretaría de Implantación territorial: Yolanda Martínez

Secretaría Adjunta de Implantación territorial: Vicenta Lloris

Secretaría de Política y Estrategia de Comunicación: Lorena Benlloch

Secretaría para la recuperación de la Memoria Histórica: Matías Alonso Blasco

Secretaria Adjunta recuperación Memoria Historia: Sonia Borruey

Secretaría de Programas: Lucas Ferrando

Secretaría de Educación: Pilar Sarrión

Secretaria adjunta Educacion: Catherine Lauzet

Secretaría de Salud Pública: Maite Juan

Secretaría de Deportes: Mercedes Caballero Hueso

Secretaría de Acción Comunitaria: Antonio Esquina

Secretaría de Solidaridad e Integración: Gustavo Casal

Secretaría de Libertades y Seguridad: Juan Carlos Fulgencio

Secretaría de Buen Gobierno: Carmen Delgado

Secretaría de Defensa de los Servicios Públicos: Agustín Gómez

Adjunto a Secretaría Areas Metropolitanas: Paco Ruiz

Secretaria Agricultura y Agua: Rogelio Yanes

Secretaria Adjunta Agricultura y Agua: Raul Pardos

Secretaría de Iniciativa Local y empleo: Vicente Campos

Secretaría de Comercio: Michel Montaner

Secretaria de Turismo: Xavier Arnal

Secretaría de Economía Social: Tomas Diez

Secretaria Politica Dependencia: Liduvina Gil

Secretaria Adjunta Politica dependencia: Dora Salavert

Secretaria Nuevos electores: Carmen Hernández

Secreatria Adjunto Economia Social: Eduardo Gomez Martinez

Secretaria Adjunto Turismo: Mª Luisa Martínez Mora

Otros datos del congreso:

449 delegados han sido acreditados

La Mesa del Congreso fue aprobada por unanimidad y formada por:

- Francesc Signes, presidente
- Gemma Pérez, vicepresidenta
- Ana González
- José María Chamorro
- Isabel Gimeno

La gestión de los órganos provinciales ha sido aprobada con el siguiente resultado:

COMISIÓN EJECUTIVA PROVINCIAL:
165 a favor
120 en contra
86 abstenciones

COMITÉ PROVINCIAL
158 a favor
78 en contra
132 abstenciones

Discurso íntegro de Toni Gaspar:

''Bon dia companys i companyes
President i companys de la mesa.
M’aneu a permetre que comence les meues paraules sent maleducat. Sí maleducat,
perquè si ser maleducat és parlar valencià, jo sóc maleducat. No són paraules meues,
són paraules de Bausset, l’alcudià universal que fa uns dies ens deixà. Company
nostre i mestre.
Maleducat, això sí, amb el permís dels companys castellanoparlants i de les
comarques de l’interior, de la Vall d’Aiora, de Cofrents, de Requena i d’Utiel, del Racó
d’Ademuz, dels Serrans, de la Canal de Navarrés als qui he traslladat el meu desig de
fer el meu discurs en la llengua de Bausset. En la llengua dels meus pares, on
m’expresse millor, allò que vull dir i els meus sentiments.
Sempre que he pujat a la tribuna en els congressos ho he fet per a parlar d’economia.
Sabeu que sóc economista i m’agraden els números, el disseny econòmic. Però, mai
he parlat de nosaltres, de dins nostre.
I per això que és la primera vegada que ho faig ací, a un procés congressual, vull ser
ben clar, molt clar, i també directe. Perquè en l’any 2012, quan amb 140 caràcters el
ciutadans són capaços d’expressar les seus idees, quan a penes tenim temps per
llegir els titulars i només volem sentir una frase, perquè el món va tan accelerat, hem
de ser ben clars.
I vull deixar ben clar, que puge a esta tribuna a presentar un projecte per a dins, per a
nosaltres, per a la nostra organització provincial. Vinc a parlar de nosaltres, del que
crec que podem fer junts, del que crec que podem millorar i amb una única raó. Sinó
arreglem d’una vegada el que passa ací dins, ningú ens veurà capaços d’arreglar res
ahi fora.
Quan acabem esta legislatura portarem 20 anys a l’oposició. 20 anys en els que el
Partit Popular haurà esborrat tot el rastre d’allò que férem. I el que és pitjor, haurà
esborrat de la ment de la societat la idea de que som capaços de ser govern, de que
som capaços de solucionar-los les seues coses.
Ho hem intentat al llarg d’estos anys, ho hem intentat de moltes maneres. Hem fet
congressos, hem elegit i elegit direccions, projectes, Ho hem intentat tot. Totes, totes
les direccions del partit s’han deixat la pell i se la deixen ara també en pegar-li la volta
a eixa situació. I, tots i totes tenim la sensació que avancem poc.
El meu discurs de hui no és d’ideologia, que ja la tenim i la sabem.
El meu discurs no és sobre el que passa fora, ja sabem el que passa fora, ho sofrim,
ho patim, sabem què i qui tenim enfront.
El meu discurs de hui és sobre dins, sobre el que ens passa dins. I, sense arreglar el
que ens passa dins, no podrem mai proposar a ningú que som capaços d’arreglar res
fora.
El meu discurs és d’esperança, de molta esperança, crec que no és necessari inventar
absolutament res. Al contrari, crec que hem de tornar als nostres orígens, a la nostra
essència, a allò que ens feu grans i que hem deixat oblidat pel camí. Este camí
complicat que recorre el món guiat per gent que confia més en l’individu que en els
ciutadans.
Vinc a dir-vos que podem eixir d’ahi. Vinc a dir-vos que és ben fàcil, que necessitem
ben poc. Tenim la solució. L’hem tinguda sempre.
Mireu, ho hem intentat tot, però se’ns ha oblidat el més important.
Se’ns ha oblidat que en este partit som un equip. Un equip de milers de persones.
Persones que renuncien a la seua vida personal, que posen els seus diners de la
butxaca, que discuteixen i ens defenen als pobles, al carrer i en el lloc de treball...
Persones que viuen este partit i les seues idees amb tota la intensitat, moltes vegades
herència del seus pares, però també fruit de les seues inquietuds. Són 12.000 i són els
nostres militants de la Província de València.
Hem fet un marc normatiu de la nostra organització on ens hem oblidat d’ells. Paguen i
elegeixen delegats, ni tan sols elegeixen els seus líders, i ningú els pregunta, què
pensen de res, quina és la seua opinió. Són les nostres orelles, els nostres ulls, les
nostres mans. I ningú els pregunta mai res.
I sense equip, sense ells, no hi ha futur.
Penseu una cosa. Nosaltres mai serem els que més diners tindrem per fer campanyes,
a això ja sabeu qui ens guanyarà. No serem els qui millor mítings fem, lo nostre
sempre ha sigut més l’espontaneïtat. Però som els únics que hem demostrat que quan
som un equip, quan actuem en equip, quants tot l’equip defèn amb passió una idea,
amb il·lusió... som imparables.
Vull ser el vostre secretari general. Per a ser el primer dels 12.000, el primer en posar
la cara, però el primer de 12.000 iguals. Dones i homes; joves i majors; catedràtics i
llauradors. Tots socialistes. Tots contem en el PSPV. Vull treballar totalment en equip.
Amb la direcció executiva provincial, amb les direccions nacionals i comarcals però
sobretot amb els militants. Posaré la cara, la veu, però seré uno més.
Sóc alcalde de Faura, sóc alcalde socialista. I com a alcalde, en el meu poble, sempre
dic que els ciutadans m’han elegit per a que els represente, no per a que els mane. Si
m’elegiu secretari general, serà per a servir a l’equip, per a representar-vos, mai per
imposar res. I per a representar a tot l’equip no pararé fins saber què pensa l’últim
militant. Perquè són ells els que estan tot el dia al carrer, tenen la idea en brut, i les
direccions estan per polir-la, Les idees no van de dalt a baix; almenys al partit
socialista, han d’anar de baix a dalt. No estic dient res nou, no estic inventat res, els
més majors de l’organització sabeu que això és el que fèiem, però en algun moment
deixàrem de fer-ho, i començàrem a perdre la il·lusió i sense il·lusió no es pot fer res.
És necessari, hem de generar il·lusió entre la militància per a tornar a ser forts en el
carrer.
Teníem l’oportunitat de començar a canviar les coses, ho aprovarem tots en Alacant,
tots estàvem d’acord. Ja sabeu del que parle. Un militant, un vot. És de sentit comú,
pura lògica, estem en 2012 i açò és el PSPV. Però ens ha pogut la por, la por del què
passarà.
No és nova esta por. Recordeu que ja la tinguérem quan vam passar del vot per
delegació al vot per delegat. I eixa por només ajornarà el que és inevitable. Perquè
eixe senzill gest de votar obri les portes i finestres de les agrupacions a la il·lusió.
Perquè al final no només se queda en elegir al líder, va més enllà, i el socialisme és,
sobre tot, participació. I la participació és l’oxigen de l’equip. I la participació, la pedra
angular sobre la que se sosté el futur.
Perquè companys, vosaltres sabeu que quan l’equip se sent útil, l’equip se sent
partícip, l’equip arrasa, l’equip guanya i el món es pot canviar.
Doneu-me un punt de recolzament i menejaré el món, deia un físic. I jo vos dic, donem
veu i vot a tots els nostres i creixerà la il·lusió, guanyarem i canviarem el nostre món,
no tinc dubte.
Sabeu que lluitaré per aconseguir-ho, no em callaré davant de ningú. Vos ho he dit
durant la campanya i ho seguiré repetint. Un militant, un vot. Treballaré per a que es
faça realitat. Pot ser no siga fàcil però segur que ho faré tot per aconseguir-ho.
Companys, equip i participació.
Participació, com l’oxigen, som el PSPV, el partit dels socialistes, els que creuen en la
democràcia, en la participació, en que tots som iguals, fora i dins del nostre partit, en el
que tots decideixen sempre. No hi ha millor manera de triar als millors que amb la
participació de tots, no hi ha millor manera de treure les millors idees, que participant
entre tots.
Per això, també coherència.
Este partit és un instrument, propietat de més d’un milió de valencians que poden i
volen confiar amb nosaltres. De res serveix guanyar dins, sinó es guanya fora. Siguem
coherents i fem allò que diem i representem.
Si som l’esquerra, hem de demostrar-ho, fem esquerra. Quan fem el que diguem, no
sols demostrarem la coherència que ens fa falta per a ser creïbles, sinó que també
despertarem la il·lusió en la ciutadania. Una ciutadania que està cansada d’escoltar
discursos polítics buits i mancats de realitat. Si fem açò, no estarem inventant res
perquè sempre que ho hem fet, hem guanyat. La prova són els més de setanta
alcaldes i alcaldesses i tots els regidors i regidores que els acompanyen que, en estos
moments difícils, han guanyat la confiança dels seus veïns per governar. Ells són, sou,
el nostre exemple a seguir.
Coherència fins a l’extrem. Credibilitat, sempre. Fem el que diem, dins i fora, sense
excepció, sense por, amb valentia. El món és sempre dels valents, dels que creuen
que totes les coses són impossibles, només mentre ho pareixen. I si som valents,
naixerà la il·lusió, la il·lusió que fa que les coses canvien, sense necessitar excessius
recursos materials. No me faran falta ni despatx ni seu, nomes passió, molta passió, la
que em mou cada dia a dia.
Participació, coherència, credibilitat, il·lusió, passió i molta esquerra, molta. Fem açò i
ens reconciliarem amb els qui ens esperen ahi fora, amb els qui ens necessiten ja ahí
fora.
No són paraules habituals dins del nostre partit, les treguem quan apleguen les
eleccions, però ens oblidem de treballar-les, de mimar-les, de sentir-les quan parlem
de nosaltres. Com anem, companys, a posar-les en valor fora, sinó les posem en valor
dins?
Un partit polític no viu només d’açò, no m’he tornat loco. Però és cert que estes
paraules que considerem bàsiques, la majoria de les vegades ens oblidem del seu
significat i és necessari que el recordem. I les hem de repetir una i altra vegada per
interioritzar-les.
Tornem-li els sentiments a la política. No som una empresa, funcionar bé no esta
renyit en vibrar, en emocionar-se.
Siguem valents, siguem novedosos, siguem coherents, siguem les banderes de
l’esquerra. Siguem altra vegada els inconformistes, els que sempre han intentat
canviar el món, tinguem la sang més roja que mai i us dic que donarà igual que el PP
jugue en avantatge, quan les idees són fortes, quan les idees són bones i quan les
idees il·lusionen a la gent no hi ha res que puga ofegar-les o callar-les
No existeixen les solucions màgiques. Però tingueu per segur que com a secretari
general lluitaré tots els dies, amb totes les meues forces, fent els kilòmetres que faça
falta, com he fet fins ara, per despertar eixos sentiments. Per a que no hi haja racó
d’este partit que no se senta partícip i útil. Per a que no hi haja ni un sol militant que no
siga part del meu equip. Som 12.000, un equip de 12.000 persones que cal posar a
treballar junts, em compromet a motivar-vos i juntament amb tota la resta de direccions
del nostre partit construir junts un futur il·lusionant.
Mireu, porte des del 1998 militant. Porte el Partit Socialista en les meues venes. Li dec
l’orgull major que té una persona, que me proposara per alcalde del meu poble.
Treballe dedicat a este treball i faig kilòmetres i kilòmetres per donar calor i companyia
quan cal, consell quan cal, energia i il·lusió quan cal. Estes últimes setmanes he pogut
fer-ho amb més intensitat, he visitat més de 30 pobles, tots els dies les meues
propostes al vostre correu electrònic, a través de les xarxes socials, a través dels
vídeos. I sols vos dic una cosa. He vist el partit més a prop que mai, he pogut parlar
amb més gent que mai, i he vist que hi ha moltes ganes d’equip, moltes ganes de
canviar açò, i una gent, alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors però sobretot molts
anònims militants que amb la que està caient donen la cara per tots nosaltres en cada
racó d’esta província.
Això m’ha donat energia, quan menys he tingut. Això m’ha fet veure que és un honor
ser socialista i treballar per a tota esta gent, per a tots vosaltres. I eixe contacte, eixe
calor, tot el que m’heu aportat, ha sigut molt enriquidor com a persona i com a
servidor públic.
Dies intensos que culminen hui, dins d’uns minuts amb el vostre vot. He anat a llocs, i
he fet molts discursos, però sabeu, els qui m’heu escoltat, que mai vos l’he demanat.
Vos he dit que m’agradaria que em recolzàreu. Però el vot, companys, per a nosaltres
l’esquerra, és sagrat. És l’instrument que canvia el món, i és individual, de cadascú de
vosaltres, i en este cas també de grup perquè el vostre vot és el de cadascú dels
militants que representeu. Escolteu el que els dos companys vos diguem i feu el que
cregueu oportú, el que cregueu millor per a esta organització, i millor perquè és tota la
gent que confia amb nosaltres. El que vosaltres decidiu, des del minut zero, serà, com
sempre des de que milite en este partit, el que jo defensaré.
Recorde ben bé, que era l’1 de maig quan, després d’assistir amb Ximo i més
companys a la manifestació del dia del treballador, vaig aprofitar per fer una visita a
casa d’un company. Ell és major, dels que ho passaren mal fa molt de temps. Cadascú
té l’edat que té per accident, però qui en té més, té més experiència i veu les coses
amb molt més sosiego. Li vaig contar que estava pensat donar el pas i que no sabia
què fer. Ell es va riure, quasi ni podia perquè està molt malet, i amb eixos ulls de molts
anys, però plens d’energia, em va dir: Toni, què t’he dit sempre? Tant en la vida com
en la política, has de fer sempre el que cregues. El que cregues, el que sentes, perquè
és el que millor podràs defendre. Perquè qui fa el que creu – em va dir – qui fa el que
creu, sempre acaba guanyant.
Companys i companyes, vosaltres teniu la paraula.
I jo, com sempre, a la vostra disposició''.