BIBLIOTECA

Compromís per Aldaia volem retre homenatge a una figura que ha marcat l’imaginari col·lectiu del nostre municipi. Un treballador del nostre Ajuntament que feia brollar el nom d’Aldaia en cada sospir, en cada pas. Una d’aquestes persones que ha dignificat el gremi de la policia i que ha vetlat per la nostra seguretat durant molts anys de la seua vida. In memoriam, per sempre allà on estigues, Benjamín. Que la terra et siga lleu!

Tot això en una setmana en què, com ja sabeu, el govern estatal ha decretat el final de l’ús obligatori de les mascaretes en espais tancats (excepte en casos molt concrets). Casualment el nostre equip de govern també s’ha llevat la mascareta; una màscara que han intentat dur durant tot el mandat però que, a poc a poc, se’ls ha anat caient. Ja no hi ha suports que sostinguen el pes de la desídia i de la incompetència; les gomes de la mascareta s’han desfilat i han acabat cedint. 

L’Alcalde ens informava ara fa poc més d’una setmana de la devastadora notícia segons la qual els treballs de construcció de la nova biblioteca queden totalment aturats i que l’empresa adjudicatària abandona definitivament la responsabilitat d’execució. Raons vàries però cap conclusió en ferm.  Una decepció majúscula! I és que l’Alcalde diu que ell no té culpa ni de la pandèmia ni de la guerra d’Ucraïna; ho sabem. Però del que passe dins de casa nostra, ell n’és el màxim responsable. I la veritat és que no s’està encertant un borrall: primer ha estat el polèmic canvi de lluminàries; després ha vingut el col·lapse de Melitón Comes; el maldecap del canvi de contenidors i ara resulta que tindrem una obra esquelètica al carrer Major que ens recordarà que hem de recomençar tot el procés de licitació per a la construcció de la nova biblioteca.

Ja li ho vam dir, senyor Alcalde: massa presses té vosté! Faça les coses amb calma i coneixement, deixe tots els fils ben cordats i no implemente polítiques de cicles electorals! Doncs res, ni cas. L’afany per voler tenir la foto en la nova biblioteca ha esdevingut el pitjor dels presagis. A un any d’eleccions la fotografia no pot esdevindre més desoladora en un gran municipi com Aldaia. És obvi que tenen armes suficients per a continuar dominant, però el que sí que és veritat és que cada dia convencen  menys gent i fan més necessari que mai un canvi