Busca la clau

Sóc una casa, una de tantes que hi ha pels bonics i empinats carrers del meu poble. Carrers on repiquen les pilotes i les notes musicals es perden pel vessant de l’ermita. Recorde com si fóra ahir quan els meus amos, a la recerca d’un futur millor, o tan sols d’un futur, em van deixar i les rialles i els crits dels xiquets van desaparéixer. Al principi em

visitaven prou sovint, però cada vegada les visites eren més i més llunyanes. El fum de la ximenera i el poal de calç per a blanquejar, deixaren lloc a les goteres i a les bigues corcades. Molts dies, escolte diferents persones que es paren just davall del meu balcó, i sempre diuen el mateix: Quina llàstima! Una casa tan bonica i que s’estiga caient!

Des del meu lloc, cada matinet, m’agrada observar els xiquets que van al col·legi, esperança, vida i futur d’un poble. I ja no sé si és la vista que em juga una mala passada o és que cada vegada n’hi ha menys..

Quan sent les campanes tocar a difunt, em tremolen els fonaments, un veí més que ens deixa, una veu més que es perd, una casa més que es tanca. Quan venen les oronetes a fer niu o quan passen de teulada en teulada els gats en les nits d’estiu, em conten que cada vegada hi són més cases velles i buides morint de pena i soledat. L’aigua

de plor ens travessa de la teulada fins a les arrels, i és en eixos moments, quan pense en els meus amos i m’agradaria cridar als quatre vents: Per què no ens veneu o almenys ens llogueu? Vosaltres ja no ens necessiteu, doneu-nos una altra oportunitat de viure i que noves famílies s’establisquen, o simplement, per què no torneu a casa? Us estic esperant. En aquests dies en què la flor de l’ametler ho envaeix tot i l’olor de la flor del taronger es cola per les clivelles de la meua façana em pose melancòlica, i es quan pense, no seràs tu aquell o aquella que torne a obrir de nou la meua porta? Potser que siga vella, que no siga moderna com les meues veïnes, però no em rendiré i lluitaré, no deixaré que Sella es buide, així que em queixaré encara que siga deixant caure algepsots al mig del carrer.