Enric Palanca. EPDA La frustració, diuen els psicòlegs, és un estat mental que provoca infelicitat a les persones. La frustració política provoca infelicitat a la societat. La clau de la frustració política que viu tota Espanya està en la diferència entre la realitat i les expectatives.
La realitat política sempre ha estat i estarà plena de contradiccions. Les expectatives, en canvi, poden fer que estes contradiccions aparenten ser molt més greus i es perceben com a una amenaça. Al no poder complir amb les expectatives -la realitat sempre s’imposa – esdevé la frustració; d’ahí la mala llet, la bronca i el malestar que separa fins i tot a famílies i amistats.
Dirien tots els entesos dels problemes de l’ànima que mai hauríem de crear-nos expectatives inassumibles. Almenys, si de somiar es tracta, acceptar que n’hi ha un temps per a cada cosa.
La política espanyola duu almenys una dècada somiant en què tal o qual qüestió es resoldrà quan “els nostres” governen i amb tota la força del poder executiu es podrà canviar la realitat. Així, sense tindre en compte la complexitat del país, sense tindre en compte que les urnes no han donat des de el 2012 cap majoria parlamentària a un sol partit.
Frustració en els partits majoritaris que no poden aplicar el seu programa en puritat. Frustració en els partits minoritaris que desitgen ser majoritaris amb el tan ansiat “sorpasso”. Frustració en les forces polítiques regionalistes/nacionalistes que no poden complir els seus programes en situar-se dintre d´un marc polític més ampli. Frustració en definitiva de tot aquell que promet solucions que no va a ser capaç d’aplicar. Frustració de qui espera que guanyar eleccions supose guanyar la divisió i independència dels poders. Frustració i mala sombra al milió de memes i reels que es consumeixen de forma compulsiva, de forma retroalimentaria, com si fora tota la realitat. Només faltava esta calor apegalosa...
Espanya i el món sencer és plural, de vegades imprevisible i en conseqüència implanificable. Ni les enquestes, ni les estratègies, ni la uniformitat d’una bandera (en forma de polsereta o de faldó, estelada o rojigualda), ni molt menys des de la trona o el mimbar, canvien el fet d’esta pluralitat.
El govern de l’estat, de qualsevol estat, serà viable aleshores per als casos en els quals siga possible aglutinar al major nombre de forces polítiques capaces de frustrar-se menys - recalque - de tindre expectatives que deixen espai a les contradiccions.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia