Una
coneguda cançó deia “tropecé de nuevo con la misma piedra”, i
això és el que ha tornat ha passar a l’Ajuntament de Canet. De
nou un regidor del PSOE li atorga el poder al PP.
Per
activa amb el cas del trànsfuga Mingarro, o per passiva, amb el
“Pilatos” Peris, que amb un llavatori de mans ha impedit l’opció
de progrés que necessitava el poble per desterrar la fosca etapa de
la dreta que afavoreix els seus sense rubors i no mira per la
realitat social de les persones.
És
difícil explicar als votants socialistes com el govern popular es
torna a sustentar amb els seus vots. Si el PP no ha aconseguit el
recolzament de dos regidor i altra força, en canvi, sí el vot de
quatre, és per fer-s’ho mirar. Per alguna cosa serà. El poble
comença a vore amb claredat com és la política d’uns i d’altres,
i ara, també coneix com d’agraits poden ser els estómacs d’alguns
socialistes canters.
Amb
el context de pacte valencià de lluita per una nova forma de fer
política, és més complicat entendre el que ha passat a la sessió
d’investidura del nostre consistori. Hem parlat de cançons, i ara
vénen els romanços. A vore com expliquem açò. Si el PP torna a
governar d’esquenes a la voluntat dels veïns, situacions com el
crematori, facilitats de negoci amb l’educació posant en perill la
implantació d’un institut públic de secundària, per no parlar de
la bossa de treball més polèmica que es recorda o de la falta de
tacte a l’hora de dur temes de calat per a Canet, podrien
repetirse.
L’opció
alternativa que s’ha avortat per la covardia d’alguns membres del
partit socialista apostava per un compromís clar i valent, per les
polítiques que rescaten
les persones i les recolzen en les situacions més desfavorables, per
baixar l’IBI i les taxes, per la transparència en la gestió i la
contractació municipal i per delegar les atribucions (les
delegables) de l’alcalde al ple, retornant el poder de decisió al
ple sense amagar-se en la comissió de govern com anteriorment.
Ara
el futur dirà, però la flama del treball valent, coherent i honest
està encesa des de l’oposició, pensant en Canet.
Acabant
amb altra cançó (fragment d’un poema d’Estellés) “no et
limites a contemplar les hores que ara vénen. Baixa al carrer i
participa. No podran res davant d’un poble unit i combatiu”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia