Ancho del arenal en 2018. / EPDA
Ancho del arenal actualmente. / EPDA L'Ajuntament de Canet presenta noves al·legacions al projecte de "Regeneració de les platges de Canet, l’Almardà, Corinto i Malva-rosa del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Així ho aprovava ahir, per majoria, en el Ple, la Corporació municipal després de que les primeres al·legacions formulades per l'Ajuntament, el passat 8 d'abril de 2021, no hagen obtingut resposta i la tramitació del projecte no haja avançat.
Canet demana al Ministeri en aquest document ”un projecte que garantisca una solució eficaç i definitiva” a la regressió que està patint aquest segment de costa al Camp de Morvedre.
“Transcorregut més d'un any des que es va sotmetre a informació pública el projecte del Ministeri (19 de febrer de 2021), la platja de Canet ha accelerat la seua regressió i la situació en la que es trobava quan va ser redactat aquest, és ben diferent a l'actual”, recull l'escrit.
Referent a això, en el document s'informa que des de 2019 al 2022 la platja de Canet ha perdut fins a 35 metres d'amplària. En aquest sentit, l'informe parla d'una “erosió i reducció de la qualitat de la platja amb l'aparició i acumulació de grava, que redueix la seguretat dels banyistes”. A més de “la pèrdua de gran part del seu sediment, s'han produït grans desnivells a vora de costa que suposen un empitjorament en l'accessibilitat i seguretat dels seus usuaris”, s'hi afig.
Amb referència a aquest punt, l'Alcalde va explicar en el Ple que l'arenal comptava amb 170 metres d'amplària en 2018. “Al gener de 2020, el temporal Gloria és va emportar 28 metres, la qual cosa ens va deixar amb 143 m. de maniga, ample que es va reduir en 2021 a 140m i en 2022, a 136m.; hem perdut 34 metres de costa en quatre anys, la qual cosa demostra que la nostra regressió s'està accelerant de manera preocupant”, va afirmar el president de la Corporació municipal. Aquest estudi, en el que ha participat el grup d'investigació de cartografia geo ambiental i teledetecció de la Universitat Politècnica de València, demostra que “la platja de Canet és la que més arena està perdent des de 2015”.
Segons Antoni, l'indicador clar d'aquesta fuita de sediments és la bocana del Port Siles, que estava repleta d'arena fa quatre anys, sediments que arribaven a quasi tapar les pedres i que en l'actualitat han desaparegut. “El Port Siles ha deixat de ser una barrera al transport sedimentari”, diu l'informe.
Davant aquesta conjuntura, l'Alcalde va ser clar en la sessió ordinària i va assegurar que l'actuació proposada en el projecte de Costes ( transvasament d'un milió de m3 d'arena procedents de Cullera) no és una solució definitiva, ja que “el pas del temps tornarà a provocar la mateixa situació que la que actualment ens ocupa”, es recull en les al·legacions. Per això, Canet entén com a “necessari l'adopció de mesures definitives”, s'insisteix en les al·legacions, encara que es “valora positivament la voluntat del *Ministeri de donar solució al problema”..
Sobre aquest assumpte, l'Alcalde va insistir en la sessió que, “el projecte de Cullera, sincerament no sé si solucionarà el problema. La solució a la regressió que actualment patim, no passa per un projecte correctiu de portar arena, passa per solucions definitives que ens permeten fixar el sediment de les nostres platges”.
El president de la Corporació convida a Costes al fet que es “repense i recontextualitze el projecte que va redactar en 2019, perquè la situació de les nostres platges ja no és la mateixa”, va comentar Antoni, qui també va avançar que “aquest equip de govern no deixa de treballar en la cerca d'aquestes solucions definitives, que han de ser molt més sostenibles”, va dir.
Quant a aquestes alternatives o mesures, Canet proposa al Ministeri “la prolongació del dic del Port Siles o la construcció d'un nou espigó que supose una barrera per a la pèrdua de sediments a la platja de Canet i per tant, a les platges del nord de Sagunt”. Una solució que ja es va exposar en les primeres al·legacions presentades, emparant-se en l'estudi tècnic realitzat per IH Cantàbria.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia