Teresa García. La
Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat de la
Ciutat de Sagunt ha obert una nova via de treball en la que
sentir-nos reflectits.
Els
reptes que la nostra ciutat confronta, i les oportunitats que les
distintes administracions ofereixen per poder confrontar eixos
reptes, són amplis i diversos. Aquestes oportunitats requereixen una
ciutadania activa i preparada per treballar en aquelles coses amb les
que s’identifiquen. Els representants de la societat, civils i
polítics també han d’obrir la ment a noves formes de participar i
treballar.
Sagunt,
afortunadament ha sigut una ciutat pionera en la participació
ciutadana. Ha desenvolupat Consells Assessors en diverses matèries
que han esdevingut puntals per a la discussió i la proposta cívica:
el Consell de la Dona, el de Medi Ambient i Comerç, el propi CES, i
inclús els de nova creació com el de Turisme i Patrimoni són
fòrums de debat especialitzat que aporten a visió de la societat
civil vertebrada dintre de la gestió municipal. Sagunt, fou una de
les primeres ciutats que va treballar la planificació estratègica,
als anys 90, i també te una cultura de moviment veïnal com a poques
al nostre País. Però a més, a més, la ciutadania de forma lliure
i individual, també està despertant a la responsabilitat de prendre
decisions col·lectives: els mapatges urbans, els reptes en turisme,
acció social, comerç, etc han incorporat més participants i actors
interessats en la política municipal.
Davant
açò les forces polítiques hem d’estar connectades a totes les
maneres de participar que es poden desenvolupar, és més, les forces
polítiques som eines de participació ciutadana en sí mateixa,
traslladant el sentir d’aquells que ens voten i que participen de
la vida dels partits.
Estes
formes de participació, les clàssiques i les actuals, són en les
que es basen els nous instruments de governança i són allò que es
valora en altres institucions com la europea per accedir a les seues
fonts de finançament.
Adaptar-nos
també al marc de treball que la UE desenvolupa, pot ser en un primer
moment ens resulte complexe, però sabrem canviar el xip i treballar
amb els paràmetres d’aquells, que en certa manera han desenvolupat
un sistema homologat amb totes les ciutats europees per gaudir
d’idèntiques garanties. No es tracta de fer coses noves, es tracta
d’adaptar la nostra pràctica política diària, la de prioritzar
les necessitats de la ciutadania, als paràmetres que indica la UE, i
amb els quals tria on destina els recursos. Portem desenvolupant la
EDUSI molts anys sense saber-ho. Aprofitem-ho doncs i traem-li profit
amb noves fonts de finançament per cobrir eixes necessitats.
Tenim
molt a guanyar i molt poc a perdre.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia