Enric Palanca. Les
xarxes socials han revolucionat les formes de la política actual.
Actualment, un ciutadà pot participar fins a nivells abans
insospitats com ara bé denunciant qualsevol incidència a través de
múltiples APP o senzillament opinant en fors de qualsevol temàtica
política. La ciberparticipació ha obert a la ciutadania la política
general i local, especialment la local. Pel moment, la participació
ciutadana a les xarxes és una ferramenta de comunicació,
fiscalització...I oposició.
En
efecte, la ciberciutadania es va desenvolupar en un temps en els que
hi havia més governs dretans, refractaris a la participació i la
transparència. Les organitzacions socials utilitzaven les xarxes per
a organitzar-se i sobre tot, denunciar les coses mal fetes. L´efecte
de l´ús de les noves tecnologies ha tingut que vore amb l´auge
dels “governs del canvi”. Ens trobem ara amb governs del canvi,
coalicions de partits progresistes i d´esquerres, atenent les
queixes dels ciutadans. Estes queixes donen la impressió de ser les
mateixes que abans es criticaven des de l´oposició i ara s´excusen.
Pegar una ullada als fors d´internet és reconèixer a simple vista
que els problemes continuen o augmenten. Els comentaris anònims, les
fotografies impertinents, tot el que abans aprofitava d´oposició,
ara es torna en contra. Pot haver algun simpatitzant que defense una
foto d´un contenidor cremat o trastos en la via pública? Certes
imatges i certs comentaris no poden ser contestats de forma raonada o
argumentada. La ciberciutadania es converteix en una cibertirania de
ciutadans exigents però sense capacitat crítica, es a dir, que la
ciberciutadania infantilitza. Un públic infantil és un públic
ideal per a manipuladors de tot tipus, encara que ja diu el refrany
que qui amb xiquets es gita...
En
conclusió, les xarxes són un arma de doble tall, no són bones ni
dolentes. La ciberciutadania és una quimera modernista que fica les
seues esperances en el desenvolupament social a través del
desenvolupament tecnològic. Exemples com els que he exposat
demostren altra vegada més que cap projecte polític o social pot
descansar sobre una tecnologia i que sovint, una tecnologia
utilitzada sense educació es torna en contra dels seus usuaris.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia