Cinema Jove explorarà l'univers dels videojocs a través de l'audiovisual en el seu cicle 'Game On'

La 39a edició del festival Cinema Jove, organitzat per la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), celebrarà la intersecció entre el món del cinema i el dels videojocs amb el seu nou cicle ‘Game On’.

Este conjunt de projeccions oferirà una selecció de nou pel·lícules que exploren temes relacionats amb els videojocs, des de documentals que analitzen la història i l’impacte cultural de la indústria fins a llargmetratges de ficció que se submergixen en els mons imaginatius i immersius dels jocs més coneguts.

Els títols procedixen del Japó, els Estats Units, França, el Canadà i Espanya. Les projeccions seran del 21 al 29 de juny a l’aire lliure, al claustre gòtic del Centre del Carme.

Els aficionats al cinema i els entusiastes dels videojocs tindran així mateix l’ocasió d’assistir a una taula redona el 21 de juny a la Fnac amb experts de la indústria. Esta conjunció permetrà als assistents endinsar-se en les complexitats dels videojocs, així com en la seua influència en la cultura popular contemporània.

Primers i icònics passos en el cinema

Els videojocs han evolucionat de simples passatemps a formes complexes d’art i narrativa, capaces de fer confluir audiències de totes les edats i així ho plasmarà ‘Game On’.

En Cinema Jove s’han programat dos dels primers llargmetratges que van fer girar les seues trames entorn de l’entreteniment interactiu. Un joveníssim Matthew Broderick va protagonitzar en 1983 el thriller de ciència-ficció Juegos de guerra (John Badham, 1983), sobre un hacker capaç de saltar-se els més avançats sistemes de seguretat i de desxifrar els codis secrets més hermètics.

El protagonista del clàssic de Disney Tron (Steven Lisberger, 1982) també és un pirata informàtic. En un dels seus primers papers, Jeff Bridges és segrestat en el món digital i obligat a participar en jocs de gladiadors. El veterà actor va participar com a secundari en la seua seqüela, Tron Legacy (Joseph Kosinski, 2010), en la qual el fill del protagonista de la pel·lícula original investiga la desaparició de son pare i acaba immers en un perillós univers de realitat virtual.

Més recent, però igualment de culte és ExistenZ (David Cronenberg, 1999), on Jennifer Jason Leigh dona vida a una dissenyadora de jocs perseguida per assassins. El seu director es manté fidel al body horror amb una trama ambientada en un futur pròxim, on les consoles orgàniques de videojocs de realitat virtual han substituït les electròniques. Els punts d’entrada dels dispositius s’inserixen en les espines dorsals dels jugadors a través d’un cordó umbilical.

Els videojocs, des del seu humil inici fins al seu actual estatus com una de les formes d’entreteniment més dominants en el món, han experimentat una evolució sense precedents. Les pel·lícules Tetris (Jon S. Baird, 2023) i Arcadeología (Mario-Paul Martínez, 2021) fan una mirada respectivament nostàlgica i documental als seus orígens.

La primera és la crònica de la batalla legal per a assegurar els drets de propietat intel·lectual del popular videojoc soviètic. En esta ficció, Taron Egerton i Toby Jones protagonitzen un relat basat en fets reals on afloren l’amenaça del KGB i la xarxa de mentides i corrupció després del teló d’acer.

La segona és un documental que seguix els passos de l’associació alacantina Arcade Vintage, pionera en el camp de la restauració de màquines recreatives. Esta plataforma fa una labor d’oci i de divulgació, però també una defensa de l’arqueologia industrial.

Els seus associats intenten recuperar els arcades en el seu format original emprant els mateixos components de maquinari i programari (xips, comandaments, marquesines, mobles del joc) amb els quals van ser construïts inicialment, per a intentar recuperar les partides que procuraven estes màquines recreatives.

Finalment, la pel·lícula de Chris Marker Level 5 (1997) també s’adscriu al gènere documental, però al fals documental. El llargmetratge està protagonitzat per una programadora informàtica francesa que investiga sobre la batalla d’Okinawa durant la Segona Guerra Mundial per a acabar el videojoc que va deixar inconclús el seu difunt marit.

Les seues entrevistes amb experts i testimonis japonesos la porten a reflexionar profundament sobre la seua pròpia vida i la humanitat en general, particularment sobre la influència de la història i els records.

En els últims anys, el món de l’entreteniment ha sigut testimoni de la convergència de les dos arts. Els estudis estan recorrent per a les seues produccions a les riques històries i els mons visuals immersius. En el cicle ‘Game On’ s’han programat dos recreacions d’universos fantàstics i personatges que milions de jugadors ja admiraven, expandint l’abast a audiències que no estaven familiaritzades amb els jocs originals.

El drama jurídic de ciència-ficció Ace Attorney (Takashi Miike, 2012) trasllada a la pantalla gran el novell advocat del títol, que ha d’esbrinar la veritat d’un cas sense resoldre de 15 anys abans. L’adaptació va ser una sorpresa, donada la inclinació del seu director per les pel·lícules fosques i violentes. La seua visió del joc de Nintendo és, en contrast, divertit i deutor del gènere manga.

Scott Pilgrim contra el mundo (Edgar Wright, 2010), en canvi, partix d’una novel·la gràfica que al seu torn ha inspirat un videojoc. Michael Cera dona vida a l’antiheroi d’esta aventura juvenil on ha de derrotar els set malvats ex de la seua nova nóvia per a guanyar-se el seu cor. L’acompanyen en el repartiment els hui consolidats Aubrey Plaza, Kieran Culkin, Chris Evans i Brie Larson.