Cristina Marqués.
Vol un skinkare per a Reis. Te 7 anys. La seua tiktoker li ho aconsella. Amb aquella crema aconseguirà una pell perfecta; lluminosa, sana i radiant. Al telèfon de la mare un joc, Princess Beauty Makeup Salon i Makeup Kit- Games for Girls a l’ordinador, mentre a l’escola celebra el dia de la xiqueta i la ciència.
Noves fòrmules justifiquen hipoal·lergògens, la biotecnologia creix i fonamenta necessitats d’una economia global que eixampla el seu mirall amb contundència. La recerca de l’eterna joventut arrelada ara en rutines de neteja d’una pell de set anys. La influencer ho ensenya. Els pares, o potser la mare, els iaios o la tieta lluiten perquè la seua siga feliç. Eternament feliç.
Mentre, Mary Richardson manté dret el ganivet en ma. Són moltes les Venus del mirall que caldria desmotlar. Aquell crit davant la veneració de la bellesa del cos femení a l’art front al sotmetiment a les dones «reals» ha d’esdevenir clam davant la justificació de l’eterna felicitat. La cura del cos, el reconeixement de les línies de la vida escrites a la pell, la fortalesa inscrita en aquell clam del nosaltres iniciat pel moviment suffragette d’Emmeline Pankhurts rubicat a l’obra de Velazquez ha nodrit nombroses fites. Malgrat tot, ens cal perfilar-ho.
L’anhel de joventut servit en copa d’elixir de la felicitat perpètua s’embolcalla al mercat global amb vídeos random, estímuls de tick tockers o influencers que reparteixen dosis de realització personal. Ella vol l’skincare. I mentre, les pinzellades feministes per la igualtat creixen al llenç dels drets en l’àmbit laboral, social i familiar . Les consecucions del cisell escultòric en la Venus de Willendorf en forgen una del segle XXI. La força de la diversitat i la inclusió de diverses perspectives de classe, raça i identitat. La veu clama Me Too davant els assetjaments sexuals o l’abús de poder; reivindiquem la identitat de gènere i conscientment creiem en la inclusió.
Tanmateix, ella vol el seu skincare i té 7 anys. El tam-tam de l’economia global escrit en digital ho planteja. Sense cap ratlla a la pell, el seu desig és esborrar. El ganivet de Richardson podria tornar a sonar. Dones «reals»: plecs, solcs, rugositats cossos lliures més enllà d’hipersexualitzacions o cossificacions. Modetlem el discurs de la felicitat perpètua amb el cissell de la consciència d’equitat i justícia amb la diversitat. Malgrat el cosmètic, la vida és empremta en la pell; les seues ratlles la consciència de ser qui som.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia