Imagen de archivo. EPDA per tal que el Govern impulse una modificació legislativa de la
Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que regule l'impost de plusvàlua
municipal, i resoldre així el buit legal generat darrere la sentència del
Tribunal Constitucional (STC 123/2019) que declarava inconstitucional l'article
107.4, i que va anul·lar dit impost.
Segons Tena, "aquesta sentència del
TC, que anul·lava l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de
naturalesa urbana (IIVTNU), més conegut com a plusvàlua municipal, en els casos
en què l'impost resultava confiscatori per al contribuent, ha generat un gran
eix de conflicte en els últims anys".
"La fonamentació que s'ha utilitzat
per a acudir a l'empara del Tribunal Constitucional ha estat directament
relacionada amb els principis tributaris, ja que el fet de gravar una pèrdua a
través d'un tribut suposa una vulneració dels principis de no confiscatorietat
i capacitat econòmica, pels que no es pot tributar una renda inexistent,
virtual o fictícia i és el que ocorre si la quota a pagar de l'impost és major
que l'increment realment rebut pel ciutadà o la ciutadana afectada. D'altra
banda, també ens trobem davant una doble imposició sobre el mateix fet
imposable, ja que els particulars abonen a la Hisenda estatal la plusvàlua si
s'ha generat un guany patrimonial".
"A partir de la sentència del TC, els
ajuntaments ja no podien exigir l'impost no sols quan s'haja venut o transmès
l'habitatge a pèrdues, sinó quan, encara havent-hi guany, l'import a pagar siga
superior al benefici. Això genera dubtes tant als contribuents com als
ajuntaments respecte de la manera en què s'ha de procedir en aquests casos i si
és possible reclamar sobre els impostos ja liquidats. I al mateix temps s'ha
produït un buit legal que ha donat lloc a un gran nombre de litigis que
obliguen els Ajuntaments a retornar l'import pagat a la ciutadania", ha afegit.
"A més a més, el buit legal existent
fa que els Ajuntaments de tot l'Estat espanyol siguen els que decideixen si
apliquen o no l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa
urbana, la qual cosa genera una inseguretat jurídica que afecta de ple a la
ciutadania, en tant que dependrà del terme municipal en el qual resideixen o al
que es troben adscrits el pagament o l'exempció de l'abonament de l'impost. Per
això, des de Compromís, i davant la discrecionalitat generada per la resolució
de l'Alt Tribunal, considerem que cal, per part del legislador estatal, una
regulació més concreta del fons del tribut que conduïsca a esclarir l'abast
d'aquest, els casos en els quals s'ha cobrat de manera indeguda i un protocol
de devolució en els casos en què existisca tal reclamació".
"En eixe sentit és necessari tenir
en compte la desigualtat que es pot produir en la població, pel fet d'enfrontar
o no una càrrega impositiva segons la voluntat de l'ajuntament, però també les
disparitats que es produiran en quant als ingressos dels òrgans de govern
municipals. Per això és necessari incloure, amb caràcter d'urgència als propers
Pressupostos Generals de l'Estat, una partida compensatòria per garantir que
els ajuntaments puguen fer front a les pèrdues derivades de les devolucions
dels imports procedents de l'impost de plusvàlua municipal a conseqüència de la
sentència del TC", ha conclòs Silverio Tena.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia