Compromís pel Malecón públic

Teresa García.

Aquesta setmana hem conegut dos sentències històriques per a la nostra ciutat, que fonamenten una gran victòria de l’interès públic front a l’interès particular, que representava en aquest cas, l’avarícia de l’especulació sobre un espai en la nostra ciutat del qual, no podem gaudir encara, a dia d’avui per eixes arrels insanes que des de fa dècades s’hi havia instal·lat, com a mala herba que no deixa créixer res més. Aqueste sentències, serveixen per netejar eixe espai i lliurar-nos-el a la ciutadania.

En moments d’alegria com els actuals, és fàcil intentar apuntar-se victòries i traure pit, a nivell polític. D’aquells que treballaren “a reganyadientes” o dels que pensen que amb netejar la consciència protestant, cobreixen l’expedient de l’esquerra, mentre altres arrisquem, actuem amb valentia i defensem els interessos públics des de l’acció, no la reacció. La ciutadania, amb bon criteri sabrà distingir als oportunistes d’aquells que hem sabut suportar la pressió.

I és que, en estos moments d’alegria, vull recordar els moments difícils, els de solitud, amenaces i marginació que provoca alçar la veu en favor del bé comú, davant debats i situacions, generosament finançades, en alguns casos, que o bé a través de la por o bé a través de la pressió, pretenen terçar el debat cap la defensa dels interessos particulars front als col·lectius. I en eixes ocasions els fets són els que queden per damunt de les paraules.

Des de l’any 1992, hi han hagut interessos particulars, per transformar els camps de Menera en zona residencial amb usos hotelers. En aquell moment la Unitat del Poble Valencià, amb Paco Agües al capdavant, es negà en rotund, siguent després els criteris de Costes i Conselleria els que obligaren a l’Ajuntament, governat per PP i CIPS, a una classificació dotacional.

Igualment, en 2009 amb un projecte de Costes que recuperava el Malecón per al seu ús públic, visquérem una campanya brutal en contra, emparada per SP i PP, amb l’excusa de la sorra i un “Salvemos la playa” que mai sabrem si volia amagar un “salvemos Menera de ser dominio público”. I al poc temps sentències contra-natura respecte a titularitats privades, que deixaven a l’Ajuntament als peus dels cavalls amb una amenaça d’expropiació de 100 milions d’euros, obrint l’estratègia de la por.

Eixos temps, on mantindre la fermesa era nedar contra corrent, davant l’intent popular de justificar una negociació que propiciara requalificacions i beneficis privats, fou, de nou, Compromís qui va resistir, qui es va comprometre amb la defensa d’allò públic, forçant recursos des del ple i des de l’oposició, buscant, amb l’ajuda de ciutadans i ciutadanes proves per a que l’ajuntament defensara els abusos del privat i la injustícia dels tribunals. I de nou, quan una demarcació de Costes en mans del Partit Popular, inexplicablement alterà els límits del domini marítim terrestre afavorint al privat, fent reviscolar de nou l’amenaça dels 100 milions d’euros en les nostres esquenes, fou Compromís qui, forçà el recurs per a que l’Ajuntament no perdera capacitat de defensa jurídica.

La ciutadania és suficientment intel·ligent com per a detectar on han estat les postures contradictòries, els arguments inconsistents i febles, els posicionament covards, disfressat de prudència i on ens hem situat aquells que hem defensat posicions fermes, en aquell moment qualificades de radicals i absolutes, que han permès que avuí estem, per fí, imaginant un espai públic vora mar que pot propiciar un pulmó ambiental, lúdic i turístic, com pocs en el País Valencià.

Compromís, amb la inestimable col·laboració dels serveis jurídics i tècnics de l’Ajuntament, ha sigut un referent de resistència, insistència, constància i al final, RESULTATS, que milloraran, en molt, el front marítim de la nostra ciutat, i la nostra qualitat de vida.