Comunicat del Cercle Isabel de Villena sobre la revisió dels 'Criteris lingüístics de l'Administració de la Generalitat'

En el Cercle Isabel de Villena hem analitzat l’esborrany dels nous Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat elaborats per Subdirecció General de Política Lingüística, quan encara estava obert a suggeriments. La valoració general que el CIV en fa és molt positiva, ja que el document té com a objectius facilitar la comprensió dels texts administratius i, alhora, reforçar la identificació dels valencians amb el model de llengua formal (per a contribuir a augmentar la seua autoestima i «fer de la llengua un element cohesionador que ens vertebre com a poble»). La manera com això es tracta de facilitar és acostant el model de llengua de l’administració al valencià que coneixen els ciutadans, a «la seua manera natural d’expressar-se», la qual cosa requerix recuperar i dignificar moltes formes genuïnes que s’havien considerat, sense justificació o per «malentesos», impròpies d’un registre formal enfront d’altres formes poc freqüents, arcaiques o particulars d’altres territoris.

Particularment, valorem molt positivament les recomanacions d’usar preferentment les paraules de la llista de “Criteris generals de preferència lèxica”, com a exemple representatiu de la priorització de les veus i expressions pròpies de la parla valenciana, bandejades durant anys i ara reposades en el lloc que els correspon. La preferència dels demostratius simples originals este, eixe, el CIV la considera oportuna i necessària per a un ús comunicatiu de la llengua per a la immensa majoria de valencianoparlants.

La revisió dels Criteris també reconeix el parlar valencià quan dona valor prioritari als plurals hòmens, jóvens, màrgens i ràvens i dona prefència a orde sobre ordre i a vullc/vullga, lligc/lligga, cusc/cusga, muic/muiga sobre vull/vullga, llig/llija, cus/cusa, muir/muira (en estos i altres verbs semblants, en la primera persona del present d’indicatiu i del subjuntiu). També cal indicar l’encert de la proposta de l’ús generalitzat de la forma vore en lloc del postís, per a valencianoparlants, veure. I la prioritat de veem, veeu, veent; caem, caeu, caent; traem, traeu, traent sobre les corresponents formes amb i antihiàtica (veiem, caiem, traiem, etc.). També cal ressaltar l’oportunitat d’indicar la prevalença de la forma verbal defendre, pròpia de la parla valenciana, davant del geosinònim defensar.

Amb eixos mateixos objectius i mecanismes que exposa la Subdirecció General de Política Lingüística en la introducció del document, els membres del CIV volem  contribuir amb alguns suggeriments de millora. 

Entre altres suggerències, apuntem en este comunicat les següents:

Es proposa que al costat de les formes perd i dorm de la primera persona del present d’indicatiu dels verbs perdre i dormir figuren perc i dorc: perd/perc, dorm/dorc. I en el present de subjuntiu del mateixos verbs, que figuren

perda/perga, dorma/dorga

perdes/pergues, dormes/dorgues

perda/perga, dorma/dorga.

Proposem la inclusió en els Criteris que comentem de les formes usuals en la parla valenciana capiam, capiau del verb cabre i iscam, iscau del verb eixir en el present de subjuntiu.

Proposem les formes morc i morga al costat de muic i muiga i pertanyc, pertanyga al costat de pertanc, pertanga, del verb pertànyer. També proposem les formes vullgam i vullgau al costat de vullguem, vullgueu, del present de subjuntiu del verb voler. 

En les designacions de lloc, davant de topònim considerem que és perfectament acceptable usar tant la preposició a com la preposició en per a indicar situació.

“Treballa a/en Torrent”, “Viu a/en Elx”, “Té un xalet a/en Nàquera”.

La tria de la preposició (a o en) dependrà de si en l’àmbit territorial en què es produïx el text predomina l’una o l’altra (a, en les zones septentrionals i meridionals; i en, en la resta), i esta haurà de ser usada coherentment dins del mateix text.

Justificació: «Amb posterioritat, l’ús de a s’ha generalitzat en la major part de l’àmbit lingüístic i, pel que fa al valencià, en alguns parlars septentrionals i meridionals. En la resta del valencià, en canvi, s’ha mantingut l’ús de en» 

(Gramàtica normativa valenciana, p. 200. AVL, 2006)

Davant de complement directe que siga un nom de persona, és preferible usar la preposició a, d’acord amb l’ús majoritari i espontani en valencià.

“He vist a Júlia pel carrer”.

Justificació: «En algun context, el CD va precedit o pot anar precedit de la preposició a. Es tracta dels casos següents: 

[…] e) Optativament, davant de nom propi de persona: “He vist (a) Carles”, “Han convidat (a) Maria a la boda” 

(Gramàtica normativa valenciana, p. 303. AVL, 2006)

Encara que en la tradició recent del llenguatge escrit s’ha tendit a efectuar la caiguda les preposicions a, en, de i amb davant de la conjunció que, és acceptable mantindre-les en els casos en què el manteniment facilite la comprensió i la naturalitat del text, a fi d’evitar construccions forçades.

“Este principi d’acord està supeditat a que el Ministeri confirme el nombre de places”.

Justificació: «En altres casos, en canvi, la llengua general tendix a mantindre les preposicions a, en, de i amb.» 

(Gramàtica normativa valenciana, p. 205. AVL, 2006)

Respecte al controvertit article neutre lo, els Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat indiquen que “L’ús d’este article es considera acceptable amb les funcions indicades [substantivadora i abstractiva]. Per tant, en comunicacions administratives de caràcter oral, i també en escrits poc formals, el seu ús és plenament acceptable”. En el CIV considerem que això deu incloure les proves oficials de valencià, especialment en aquelles activitats de llengua orals o escrites en què predomine la col·loquialitat o l’espontaneïtat, així com en els mitjans de comunicació audiovisuals.