Estos dies d’estiu
estem escoltant, més encara, crues notícies sobre casos de violència masclista
amb resultat de mort. Dies, en que tota la ciutadania es troba molt
sensibilitzada pels nombrosos casos de dones mortes a mans de les seues
parelles o exparelles en el que duguem d’any ( i sense oblidar les morts de
xiquetes i xiquets aixina com d’amigues o pares).
Dies, a més, on la
repercussió mediàtica dels últims assassinats (la exregidora de Serra o les
amigues de Conca), han causat una indignació social molt gran.
Però és ara que ens
deguem fer la pregunta: QUÈ ENS ESTÀ PASSANT?. Ara, a mitjans d’agost, quan
gran part de la població fa vacances; ara és el moment de parar i repensar tot
el que està passant. I caldrà fer-se moltes preguntes, i caldrà pensar per què
la societat en general i les institucions en particular estem fallant.
Este fracàs te que
dur-nos més enllà del dolor i la ràbia i fer-nos despertar. Anem a demanar una
avaluació integral de les mesures que estan duguent-se a terme i d’aquelles que
no s’estan complint. Anem a veure quines mancances cal exigir i això sols es
podrà fer amb un compromís ferm i solidari de tots els agents socials i
polítics.
No anem a llistar
totes les propostes que des de Dones amb Compromís havem ofertat, ni d’altres
que tampoc estan duguent-se a terme. Sols volem recordar que propostes hi han,
falta voluntat de treballar-les i diners per invertir en la prevenció de morts
estèrils.
A més, demanem la
implicació de tota la societat: des de la policia, el personal sanitari,
educatiu i de tota la gent del poble, del carrer, de les amistats que no s’atreveixen
a denunciar casos que coneixen, i del veïnat que calla quan escolta els crits de
la casa del costat...Però no tenim que arribar als casos extrems...cal parar
abans, molt abans. Cal estar a l’aguait amb la nostra joventut que torna a
models mal anomenats “d’amor romàntic”on la dona confon protecció amb control
(què les dones necessitem protecció?...de qui?...de què?). Cal educar des de la
igualtat i amb igualtat, així com tenim que exigir la retirada de certs
programes televisius, igual que introduir mecanismes de control de la
publicitat, i...tantes, tantes coses que estan per fer!
Però sí que
insistirem en la necessitat de fomentar l’expressió de repulsa total davant de
cada cas de violència masclista. Com més gran siga el rebuig en l’àmbit públic
contra el maltractament, millor i més avançarem en el rebuig social. No callem
davant situacions de risc o d’agressions, què per no acabar amb resultat de
mort, no cal comptabilitzar...Totes i tots coneguem casos que amb major o menor
resultat de lesió estan patint dones al nostre voltant. No els callem, no els
amaguem, perquè això ens fa còmplices.
Mentre redacte
estes notes, em diuen que una dona a Alginet ha estat apallissada per la seua
parella...maleït estiu, pense, mentre una llàgrima de ràbia novament vessa fins
el teclat.
És el moment de
reivindicar més solidaritat entre les persones, amb uns valors de respecte i de
demanar un reconeixement polític de la magnitud del problema de la violència
masclista. Tal vegada aixina, caminarem
cap a una societat més igualitària.
I RECORDA, NO ESTÀS
SOLA
Comparte la noticia
Categorías de la noticia