Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Ningú de vosaltres em faria
dormint en la muntanya. Però ací estic apurant els últims dies de Pasqua. M’he
desvetlat pel la gran quantitat de vi que s’hem begut per calfar-se.
Mentrimentres tots ronquen a les tendes jo mire el foc. Tot va començar la
matinada delDivendres Sant. Ho
plantejaren mentre seguíem els regidors i l’alcalde de Sagunt que es menejaven
d’ací cap allà per vore el Via Crucis. Marc i Pili comentaven que no volien
quedar-se a les Valls l’altre cap de setmana i Fina deia que estava cansada
tots els anys d’anar a la festa de Sant Vicent d’Algímia. Precisament enguany
que volia acudir a eixe poble per conéixer l’entrada del Sant per l’horta.
Total que uns per altres, i per no portar-los la contrària, m’embolicaren i ara
estic entre motxilles en un lloc de la Calderona que no sé ben bé per on para.
Crec que estem per Serra però no molt lluny del Garbí. Este matí hem arribat
fins allí. M’ha agradat la vista, l’ermita i sobretot les llonganisses de
pasqua i les cerveses que s’hem fet en les tauletes de pedra. He pogut llegir
un text que hi ha penjat allí on conta la història de la Creu que hi tenien.
M’ha aprofitat per saber que tot allò és d’Estivella. Fina m’ha esmentat que
els d’Albalat i Estivella sempre han estat enfrontats pel tema de l’ermiteta. Fixa’t tu quines coses. Jo no
m’imagine a l’alcalde d’Albalat ia
l’alcaldessa d’Estivella discutint per un pam delGarbí. Menys en este moment que són els amos
del PP de la comarca. Ara! potser dins de poc manarà més el regidor Muniesa que
ells. Sembla un xic educat i guapet però no entenc si desitja ser sols alcalde
o vol també fer-li la competència a Filiberto. La política és tan rara que no
l’entenc. Fixa’t hi ha polítics que volen manar més que els secretaris i hi ha
secretaris, com el de Canet, que vol manar més que els regidors.
No sabia jo que les nits a la
muntanya eren tan gelades. Hui ha
fet un bon solet. Pili i jo hem pres el sol en roba interior. És allò bo
que té la muntanya que pots anar ensenyant els pits i el cos sense tindre ningú
que et mire. Però també ens pogut deprimir en comprovar que hem de tindre cura
per la línia. Se’m recordat del programa de la ràdio de Sagunt que escoltem
tots els dies a l’oficina. La presentadora Palmira sempre està parlant de
dietes i ensalades. Crec que haurem
de fer-li cas. M’agradaria conéixer-la perquè diu que és molt menjadora
i que es passa la vida entre dietes. De segur que és d’estes dones molt primes
obsessionada pels règims. Ara vos deixe que per fi se’m comencen a tancar els
ulls. Me’n vaig dins la tenda a descansar ... i olorar a humanitat.