Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Arribe ara a casa. És de
matinada i com que no puc dormir per l’excés de copes m’he posat a escriure.
Esta nit de divendres ha estat molt bé. M’he topetat aquell amiguet que em
vaig fer per falles i podeu imaginar com hem acabat. Sóc d’eixir dissabte però
la meua amiga Fina m’ha convençut per apuntar-me a la “Caminata Solidària” que
han organitzat d’Albalat a Estivella i Torres Torres… i no era qüestió d’eixir
amb ressaca el diumenge. A vore si amb eixides com estes em pose a ratlla, com
la delegada del diari Levante. Esta setmana l’he coneguda en una fotografia en
el periòdic. Me l’esperava més pleneta. Estava arreplegant un premi i m’he
quedat bocabadada mirant el “tipet” que té. Ja m’agradaria per a mi. L’havia
premiat una associació d’Estivella que es diu “Arrels”. El que mes mal m’ha
sabut és llegir que hi ha actuat eixe cantant que es diu el “Botifarra”. He
sentit nomenar-lo molt però mai m’han portat a escoltar-lo. Em podia haver dit
alguna cosa Pili que s’assabenta de tot el que passa per aquells pobles.
La veritat és que per fi ha
acabat la setmana. A l’oficina hem tingut molta feina. N’he tingut tanta que no
he pogut anar a vore Iñaki Gabilondo. Sempre m’ha atret com parla. És d’eixos
hòmens madurs amb els quals no m’importaria tindre alguna cosa més que
paraules. De normal no isc de l’oficina però m’ha tocat fer moltes gestions de
carrer i no es podia anar pel carrer. Amb la història eixa del Ludi Saguntini
tot estava ple de joventut. M’agrada vore la ciutat amb eixe ambient. Fa que
tot siga més alegre.
Sóc de les que pense que la
nostra ciutat havia d’estar més promocionada. M’alegre de la idea que han tingut
ara de posar fotos de Sagunt en l’estació del tren de Renfe. Jo en posaria una
amb el castell i un primer plànol de Paqui Rondán. M’apassiona. Sort que no
m’agraden les dones perquè si no em passaria la vida buscant-la. Jo li posaria
un nom de carrer. Carrer de Paqui Rondán.
De segur que hi hauria més
consens que per a fer-li’n un a l’alcalde Emilio Adán. La que s’ha organitzat.
Els del PP han sigut molt autoritaris i els de l’oposició han estat poc conciliadors.
Ací en esta comarca no hi ha manera que hi haja unanimitat per a res. Vaja per
a quasi res, perquè jo he llegit que tots els que s’han presentat per a
presidents del Partit Popular en els pobles han eixit per unanimitat. Mira el
de Canet que era president de la gestora ha eixit per 13 vots a favor i 1 en
blanc, d’un cens de 40 militants. M’alegre per ell perquè pareix bona persona.
M’està entrant la son perquè crec que ja se m’ha passat l’efecte de l’alcohol.
Espere demà no tindre massa ressaca.