Amb tota probabilitat, l ´empadronament més famós de la història va ser el de la família de Jesús de Natzaret, allà pels temps de l´emperador August. Un camí llarg i a lloms d´un ase -conta la llegenda- sense cites prèvies ni certificats electrònics. Hui torna a ser el certificat de padró un assumpte de màxima atenció.
Les conseqüències de la pandèmia fins a cert punt estan sent mitigades gràcies a un sistema social més compromés amb la gent més necessitada que en temps passats. No obstant, estar empadronat és una de les condicions per a poder accedir a les ajudes i per a moltes persones passa desapercebut el trajecte de Galilea a Betlem que cal fer per a obtindre El Paper.
Dona igual que parlem del nostre poble de “El-poble-del-costat”: qui escolta i observa sap que per als veïns necessitats els telèfons de l´ajuntament comuniquen, les portes estan tancades, “teletrabajo” sí però ningú sap què fa el funcionari tant de temps en casa, i això de l´informàtica és per a sabuts o falla més que una escopeta de fira... Tiren a faltar una vida on es podia fer cua al hall de l´ajuntament sense mascaretes amb l´aire condicionat preferentment fortet...
Aconseguir el padró fica de manifest el problema del divorç entre realitat social i realitat burocràtica; entre dades estadístiques i dades reals; entre política de tirada nacional i política de diari comarcal. I és que contrasta tanta divisió aparent dels partits polítics essent que tots ells governen en algun que altre poble. Cadascun dels seus alcaldes i regidors saben que la burocràcia no està a l´altura de la urgència del covid. La rigorositat amb la qual s´aplica el “pla de contingència” als ajuntaments contrasta amb la laxitud que s´observa la profilaxi a la terrassa d´un bar o al banc de qualsevol parc (on potser el funcionari que es declara grup de risc i no va a treballar també hi estiga). És economia o salut: a les institucions és salut, al carrer economia. I podríem seguir...
Tals contradiccions en l´obtenció d´un sol paper (com si amb un clic no es poguera saber vida i miracles de cadascú sense haver de generar més i més burocràcia)! No podriem començar per ficar-se d´acord en resoldre estes coses? No estaríem d´acord tots els alcaldes i regidors de tots els partits en escometre reformes de tipus administratiu que combinen senzillesa amb garanties legals? No podríem estar d´acord en una reforma de les administracions locals i la contractació molt abans que en si la culpa és del “mando único” o la Espanya de les autonomies? No estaríem d´acord en que la vida municipal depén menys de grans pressupostos i grans debats sinó del temps necessari per a passar d´una resolució a la seua execució? No estarem d´acord en que les diferències entre el nostre poble i el-poble-del-costat són mínimes, governe Maroto o el de la moto?
Un tràmit burocràtic va canviar la història de la civilització occidental fa uns dos-mil anys. No espere jo tant d´un certificat actual! Tan sols que totes estes incomoditats i contradiccions que estem patint els veïns i veïnes d´Espanya per un simple paper criden l´atenció sobre la necessitat d´un gran consens polític al voltant del que realment importa a la gent del carrer.
Comparte la noticia