DE QUÈ SOM RESPONSABLES?

Regina Llavata. / EPDA

A dia de hui sabem que vivim uns moments molt crítics sanitàriament per la pandèmia causada pel COVID-19. Tots i totes coneguem ja directament persones de totes les edats, condició i sexe què han patit, estan malalts en aquest moment i, inclòs, què han faltat per aquesta infermetat. Vivim al segle XXI i mai pensàvem que ens tocaria passar una crisi sanitària tan greu com en segles llunyans perquè confiàvem en el nostre nivell de desenvolupament científic, mèdic i pensàvem que les institucions corresponents tindrien suficient capacitat amb les corresponents atencions i cures sanitàries fins obtindre una solució definitiva en forma de vacuna, donat que els virus no tenen tractament efectiu per sanar.

Estem en plena tercer onada de la crisi i, encara que ja tenim vacunes eficaces, la ciutadania no em aprés que la solució no està només en les institucions. Malgrat que aquestes responen prestant tots els servis possibles més allà de la seua capacitat inclòs, tenint en conte que ningú ha passat anteriorment per aquesta situació, estem en una situació pitjor que quan va començar la pandèmia. Per què?

Tots i totes a les nostres cases, amb la família, les amistats i treball hem analitzat la situació, comentat casos, aconsellat o preguntat la millor manera d’actuar, i anem en escalada, el nombre de casos augmenta cada dia i els morts amb ells. Els servidors públics estan diàriament esgotant-se per combatre-la, tots coneguem negocis que esta arruïnant-se i que potser no torner a obrir les portes, hi ha famílies amb risc greu d’exclusió social donada la seua situació econòmica, tenim por i molta gent quedarà amb seqüeles durant molt de temps, els menors i la joventut són perjudicats en uns anys fonamentals de la seua vida, moltes persones no van a poder acomiadar-se de familiars quan falten, siga o no per la covid, donat el confinament territorial, ja que viuen en altra comunitat autònoma i inclòs altre país. Aleshores per què tenim tan poca paciència, tan poc de respecte amb les altres persones? Estem veient com la pilleria, les trampes i la falta de rigor en el que deguem fer és continua. Pensem ser més llestos per això? Pel nostre comportament poden altres perdre la vida. Molta gent ja veu arruïnada econòmicament la seua. La pandèmia sanitària porta darrere una crisi socioeconòmica, i no som capaços de contribuir a que el mal siga el menor possible? No podem empatitzar i mirar per el bé comú?

Les persones amb responsabilitat pública estan fent el que millor creuen per contribuir a que el temps de pandèmia siga el menor possible, poden equivocar-se però la bona voluntat general és la norma i si hi ha algú que puga actuar de mala fe que siga castigat. Però la ciutadania també té que assumir la seua responsabilitat de respectar les normes, contribuir i no perjudicar en la seua actuació particular. Com essers racionals i humans formem part d’una societat a la que contribuíem amb els nostres actes positiva o negativament, demostrem que ho som i assumim les nostres responsabilitats, ens va la vida a tots i totes.