Del 'caloret' al caliu

Lluis Mesa.

La societat efectivament ha canviat com mai en pocs anys. Ningú esperava que en dotze mesos Quico Fernàndez fóra alcalde de Sagunt i formara part de les albades falleres o de la Crida de la Fallera Major. Tampoc ningú no confiava vore a Sagunt capital de la romanització ni que la Senyera del municipi isquera al carrer el 9 d’octubre. Al Cap i Casal tot també és diferent del que s’imaginava. La banda sonora de les mascletades de la plaça de l’Ajuntament parla en valencià, s’hi ha recuperat el “Xisme Fallero” dels Pavesos i s’emet en valencià la popular cançó “València en falles” del mestre Raga, la qual fins al moment interpretava en castellà Vicente Ramírez.

El balcó de les Torres de Serrans, des d’on es fa la Crida de la ciutat, s’ha buidat d’autoritats que llevaven el protagonisme de les falleres majors. A més per primera vegada hi ha parlat la Fallera Major Infantil. L’alcalde de la ciutat, tot i ser valencianoparlant, no ha deixat res per a la improvisació i ha portat el seu discurs escrit. Ha canviat aquell “caloret”, símbol d’una època que agonitzava, per un caliu optimista. Ara està en mans dels polítics que la gestió autoritària passe a ser consensuada i plural. Confiem que el caliu i eixa idea il·lumine a la comarca i al Cap i Casal i que el canvi no acabe en borumballa fallera com els passa a les falles el dia de la crema.