Enric Palanca. A
nous temps velles necessitats. S´ha dit per activa i per passiva que
el municipi és la pedra angular de l´estat i primera línia de
l´administració pública. S´ha dit però mai s´ha comprés que el
ciutadà confia fonamentalment en que els ajuntaments solucionen
els problemes més propers.
Potser
per la gran diversitat de realitats locals, els pares de la pàtria
han deixat de banda esta qüestió, consentint regnes de taifes,
senyorius feudals i fills prodigs. La política de partits i
partidista ha permés tota una sèrie d´incongruències per mer
rèdit electoral. La batalla política estava a l´estat central. Des
de la Transició, tota lluita pel poder ha girat al voltant de les
autonomíes, el federalisme, l´independència o el
“diputacionisme”, depenent de l´ideologia política de cada
partit implicat. La batalla era la descentralització El
municipi en definitiva, era una qüestió subalterna, una
problemàtica que es solucionava amb subvencions i inversions “des
de dalt” però lligant-la en curt “des de baix”.
Mentre
els veïns veuen la política des d´una òptica local i perceben els
partits a partir dels representants més directes, lleis
conegudes com d´Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat
Financera o de Racionalització i Sostenibilitat de les
Administracions Locals (lleis promulgades pel PP amb l´excusa de la
crisi) confirmen la sospita de que per a les administriacions
supralocals els pobles han de ser eixos malcriats als que s´els
fa cas però no poden ser mai autònoms.
Els
municipis necessiten tindre una línia d´igressos pròpia i
definida com definides estàn les seues competències, una major
capacitat de compartir projectes, de mancomunar serveis, de ser
responsables davant la seua ciutadania per a que es puga parlar
clarament de participació ciutadana.
I
això no és possible amb lleis que tenen cada dia noves ordres
i reglaments de les quals no s´aclareix ningú o subvencions que es
pensen per a coses que el pobles no necessiten en concret:
voreres noves i gent aturada sense poder generar-se més treball
perquè no es poden crear noves places. D´això parlem quan die que
cal una segona descentralització, una veritable democràcia: una
solució vella a problemes molt actuals.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia