Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Després del 9 d'Octubre: protocol per a la senyera de Sagunt
Mesa és cronista oficial d'EStivella
0
LLUIS MESA - 12/10/2016
Lluis Mesa. FOTO EPDA
Passat el 9 d’octubre, i amb el relax que
infon un dia de festa al bell mig de la setmana, és un bon moment per a
reflexionar al voltant de la nostra bandera comarcal més antiga. Es tracta de
la Senyera de Sagunt. Un símbol que, amb dignitat, s’ha guardat al llarg dels
segles. Ha sigut estimat per moltes generacions de saguntins i saguntines que
li guardaven honors. No obstant això, feia
anys que la seua utilització es diluïa en l’oblit. Potser les autoritats
pensàvem que el seu reconeixement era una ofensa a la Reial Senyera com a
bandera autonòmica. Ha sigut, per tant, un altre element patrimonial que la
ciutadania saguntina no ha sabut valorar. La nova corporació es va mostrar més
sensible davant eixe tema. De fet l’any passat el 9 d’octubre fou traslladada
des de l’Ajuntament fins a l’acte institucional. Enguany ha tornat a fer-ho. És
un gest que cal aplaudir. Però, ara, quan sembla que el ritual pot tindre
continuïtat, és moment ja d’establir un protocol que no li faça perdre el gran
simbolisme que té. En primer lloc, caldria definir la seua eixida de
l’Ajuntament.
Les cròniques antigues descriuen la seua baixada pel balcó
municipal. Pot recuperar-se o no eixe ritu però almenys contemplar-ho com una
possibilitat. Un altre aspecte a tindre en compte és el trajecte. Podria fer-se
més llarg perquè passarà per algun carrer més de la població. Però més que
l’extensió el que caldria dignificar és l’espai que recorre. No poden eixir les
Senyeres entre parades del mercat medieval que l’ignoren. Per molt bonic i
consolidat que siga este cal separar els dos esdeveniments. Finalment un altre punt
a destacar és l’organització del seguici oficial. La incorporació del món
faller és important però també caldria eixamplar la invitació a entitats del
municipi. A més es necessitaria que l’acte fóra una miqueta més formal pel que
fa a l’organització de les persones que porten les banderes. En definitiva, eixes
i unes altres qüestions protocol·làries haurien de plantejar-se per a donar
llarga vida a esta tradició que ens acosta a la nostra història i als nostres
símbols patrimonials. Ara és el moment i el temps adequat per a fer-ho.