Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Es parla molt del deute, els comentaris al carrer fan referència a "lo endeutats que estem" però, està el veí del nostre poble verdaderament conscienciat de la magnitud i de les conseqüències d’este gran deute?
El poble de Benissanó deu més de 3.600.000 euros, cada veí més de 1.500 i esta situació ha fet que el govern municipal es trobe sense marge de maniobra a l’hora d’afrontar inversions, a l’hora de pagar als proveïdors i amb la necessitat de despedir treballadors. Esta greu situació ha fet que el govern municipal no haja pogut fer front al pagament de la recollida del fem i a factures de la llum (entre moltes altres factures).
Esta greu situació ha fet que portem pràcticament un any amb els semàfors sense funcionar correctament, amb els carrers plens de bonys i amb arbres i jardins sense un bon manteniment. Necessitem de financiació exterior (diputació, generalitat etc) per a poder funcionar i esta ajuda o no és prou o arriba tard. Estem obligats a pagar un deute que a partir de l’any 2015 significarà un 30% del pressupost ( personal i gasto corrent se’n porten el 65%) i un escuàlid 5% es dedica a millorar el nostre poble, sempre i quan no hi hagen imprevistos. No, no hi ha marge de maniobra i a més a més s’està hipotecant el nostre futur. I quina és la solució que se’ns planteja? Vendre patrimoni, el poc que ens queda. Vendre patrimoni de tot els veïns per a saldar un deute generat per qui pensava que les subvencions no s’acabarien mai, que les ajudes exteriors serien prou i que resulta que ara necessita pujar els impostos, tots els impostos i les taxes per a tapar forats que cada vegada són més grans. I quines són les conseqüències de vendre el patrimoni? Quedar-se sense la salvaguarda de futures generacions. Un responsable polític ha de pensar que gestiona i administra allò que és de tots, que ha de gastar allò que ingresa i que no es pot (com diuen per ací) "estirar més el braç que la mànega" El problema és que quan s’han donat compte ja era massa tard i les mesures que s’han adoptat per a poder pagar allò que es gastà pensant-se que estàvem en un festa contínua, són especialment dures per als veïns de Benissanó.