Enric Palanca N’estic ben segur que el dia en què estiguen llegint estes línies serà el dia dedicat a una causa, potser una malaltia poc coneguda, o bé a un tema de caràcter universal. No importa, el calendari actual té un santoral laic i d’això s’ha parlat a bastament.
El que es deriva d’este santoral a la seua aplicació municipal és més interessant. Celebrar una diada amb la lectura d’un manifest, apagar els llums del carrer o il·luminar amb color un edifici és mostra pública d’empatia o simpatia amb la causa.
D’alguna forma, expressar la solidaritat o el compromís amb el motiu del dia conferix més sensibilitat als governs. Com més dies es celebren més compromés, més humà el govern municipal…
Però recordar un dia en una època en la qual els dispositius digitals ja ens avisen dels aniversaris i els cap d’any es feliciten a través de xarxes de difusió amb només una ditolada al teclat del mòbil queda en entredit la vinculació real de govern i persones íntimament implicades en el motiu del dia. Roman, per tant, la formalitat, el fet de tindre educació i bones maneres. I la humanitat del governant?
Massa suposar. El més comú i per tant humà és oblidar-se del dia de l’aniversari de noces, l’aniversari dels xiquets, de “l’amic invisible…” L’estat natural dels humans és l’oblit. Allò que és tan comú es considera imperdonable quan el govern oblida: que si “manca d’empatia”, que si “s’han endiosat”. Només parle del que conec.
Oblida este individu individualitzat, aïllat, egotitzat, troglotitzat, - cadascú de nosaltres sol ser eixe individu- que s’enganya amb gran plaer de vore gestos de solidaritat per tot arreu amb aquelles coses que l´importen i l’afecten personalment. D’eixa forma cadascú queda satisfet del món que se li sembla, sense considerar que bona part d´eixe món és decorat, bona educació i mera formalitat.
En cert experiment famós, la cria d’un ximpanzé va preferir estar al costat d’un ximpanzé de drap que simulava la mare a una màquina que donava llet a mamar, però no se li semblava a la mare ¡No serem alguna cosa més raonable que un ximpanzé? Aleshores no te sentit en creure en governs de drap que celebren una diada oblidant-se la resta de l’any d’accions que milloren la vida de les persones. Que sí, que és important la forma perquè no deixem de ser també parents dels ximpanzés, però tinguem en compte que un alcalde o alcaldessa no és més humà ni sensible per celebrar un dia, només compleix eixa funció pedagògica que la mateixa societat encomana a les seues institucions. El més probable és que si no fora per l’agenda l’alcalde s’haguera oblidat, com segurament vostés en aquell dia.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia