Dijous de berenar

Conxa Cardo.

Ja venim de berenar i hem trencat la boti­geta…, aquesta és una de les cançons que re­corde dels dijous de berenar de la meua infan­tesa, que s’han celebrat a Sagunt des de temps immemorials. Pràcticament totes les fonts consultades em diuen que “això s’ha celebrat a Sagunt sempre, des de fa molts anys”… És una tradició completament vinculada a Sagunt. Tot comença a partir de Sant Antoni del Porquet, on el primer dijous després d’aquest sant ja és dijous de berenar.

Sabem, gràcies a les nostres fonts, que hi ha més o menys dijous, tot depenent de la Qua­resma, és a dir, si és alta o baixa. Per exemple: si és baixa n’hi ha més dijous i si és alta n’hi ha menys. Uns altres testimonis orals em diuen que el primer dijous era el de les Comares (do­nes que ajudaven en els parts), i aleshores se n’afegia un de més. Actualment aquest dijous no se celebra.

Abans era tota una commemoració, perquè els xiquets i xiquetes eixien al camp, de vega­des travessant el riu, la qual cosa era un fet extraordinari i estaven acompanyats de les ma­res, les ties o les àvies. Els llocs eren molt variats com l’Ereta de Porriti, avui desapareguda, prop de l’actual asil, la Muntanyeta de l’Aigua Fresca, el Cano, Sant Cristòfol o el Castell.

Aquesta celebració inclou una gastronomia típica que és fonamentalment el berenar. Con­sisteix en una pataqueta que els forns de Sagunt elaboren només durant la temporada dels dijo­us. Es tracta d’un bollet de pa amb dos puntetes per una banda i per l’altra és completament pla. Pel que sembla, la pataqueta solia ser el regal de l’àvia o del padrí o padrina per al seu fillol o fillola. Aleshores, és en eixa banda plana per on s’obri el pa i es posa una truita amb faves, o una truita amb julivert acompanyada de formatge tendre (perquè era un formatge que s’elaborava al poble). També hi havia uns jocs típics dels di­jous de berenar, com “La corda en bou” i cançons com “Al passar la barca”. Enguany n’hi ha hagut sis dijous, perquè la Quaresma és baixa. Algunes dones em contaven que és una celebra­ció molt arrelada al poble, de manera que les parelles de nóvios també ho ce­lebraven però havien de portar carabina (o per­sona que els vigilava), però tot açò era abans de la Guerra Civil. Després els costums es relaxaren fins avui, de manera que actualment és una ce­lebració més light i el camp o la muntanya han estat substituïts pel bar o la cafeteria.

El dijous de berenar marca un treball o un bullici impressionant als forns, perquè hi ha pataquetes de tres grandàries: xicoteta, gran o mitjana. Normalment s’encarreguen i els for­ners treballen de valent per tal de satisfer la parròquia, sobretot les àvies, que arriben i de­manen: “Dos xicotetes i una mitjana…” o “Tres grans…”

Com sabreu, és una tradició que només se celebra al nucli històric de Sagunt, en cap altre lloc dels voltants es coneix.