Discrepància

Comença el curs polític amb opinions encontrades. L´oposició parlamentària dirigida per Alberto Núñez Feijoo es manifesta com a alternativa al govern de Pedro Sánchez amb discrepància, molta discrepància. El PP és capaç de votar en contra del que demana a rengló seguit i el PSOE pot negar-se a abaixar impostos i a la setmana següent anunciar una davallada: molta discrepància.

Però advertim que el recanvi de figures no canvia la composició del CGPJ, no canvia l´estructura del finançament autonòmic, no canvia les regles del mercat energètic, o la posició comuna de la UE en defensa del sector agrari… Per a fer una cosa així caldria estabilitzar el govern actual en comptes d´esforçar-se en generar-li alternatives.

Perquè d´altra forma, el recanvi de govern solament intercanvia els papers. Si Feijoo anuncia que baixarà els impostos, no tindrà més remei que pujar-los; si la guerra d´Ucraïna no acaba, demanarà -com demanava l´exministre Cañete- dutxar-se amb aigua freda! Dir el contrari del que s´ha de fer per aconseguir el poder reforça la institució tal com està, ja ho hem dit.

Transformar és el que la societat reclama per damunt de canvis encertats o qüestionables del govern del president Pedro Sánchez. En eixe treball negociador està tot el bloc d´investidura. Malgrat que no siga unànime, accepta el consens de transformar les institucions per adaptar-les a la societat de l´any 2022. De fet, a espentes i redolons es governa amb un suport parlamentari -és a dir de representants del poble- superior a la majoria absoluta que podria, en estos moments, obtindre un sol partit polític en el millor dels casos.

Per tant, podem jugar a les apostes de qui guanya o qui perd un debat, demanar eleccions o proclamar els resultats de les mateixes abans d´haver-les convocat, que la base de tot està en els opostos: canviar per a que res no canvie o no mudar per a transformar de veritat. Uns estan per transformar i altres perquè tot siga igual. Fins i tot en això hi ha discrepància...