Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Hem passat una setmana on
la paraula proclamació ha fet historia. S’ha proclamat un rei
constitucional. També s’ha proclamat al carrer, com feia molts
anys, la república.
El símptoma més clar
de tot és que s’ha entrat en un nou temps. La imatge i un
vocabulari propi han estat essencials per a entendre-ho. La
retransmissió televisiva s’ha acostat a moments que no apareixien
abans en la pantalla: un rei a la porta de palau esperant el cotxe o
posant-se els guants en són alguns exemples. Han eixit escenes que
manifesten com no sempre els protagonistes saben prèviament actuar
en cada moment.
Un altre gest de canvi
cal vore’l en les paraules. El discurs del monarca es pot analitzar
des de diferents angles positius i negatius. Però hi ha un terme que
cal remarcar: la diversitat. El concepte plural s’ha diluït. El
nou cap d’estat ha emprat la pluralitat en una ocasió(”España
en su pluralidad”) mentrimentres s’ha esmentat: “culturas
diversas”, “unida y diversa”, “nuestra diversidad” o “una
diversidad que nace de nuestra historia”. Si repassem el significat
d’ambós termes comprovem la similitud i alhora el seu
distanciament. El diccionari normatiu de l’AVL no determina molt
clarament la significació d’una pluralitat. La definix com una
multitud de coses diverses. El diccionari Alcover-Moll aprofundix
més. Considera plural el fet de ser més d’un front a la
diversitat que suposa ser de diferent manera. No obstant això, la
distinció més clara l’oferix el diccionari de la RAE de la
llengua castellana(accepció que emprà Felip de Borbó en el discurs
per referir-se a l’espanyol). Expressa que un suposa la
“desemenjanza” i l’altre”un número de cosas”.
Així que el fet de
considerar l’estat des de la diversitat significa que cal
entendre’l com un conjunt de territoris diferents. Potser l’esment
siga una anècdota. Tal volta és una concessió per a un dia. Però
tal vegada siga un primer pas per comprendre millor el territori i
les persones Una manera menys exclusiva d’entendre Espanya que tant
de bo es contagie en la política i en la manera de respectar-se uns
a altres.