Dona treballadora i en vaga

Les cames de Laia.

Quan tingueu el Periódico, ja estarem al 8 de març. Enguany estaré de vaga. M’ha costat fer-ho. Primer perquè no t’ho posen fàcil i després perquè em lleven prou diners. Crec que és la millor manera de fer-nos visibles No volem ser més importants però la societat ha de saber que no estem on ens toca com a persones. Queda molt a fer però anem pel camí. Mireu: Roser Maestro és la cap d’Esquerra Unida per València, Maria Giménez ha estat en les primàries de Podem, Teresa Muñoz vol estar en les Corts per Compromís, Maribel Sáez és de la junta directiva provincial del PP o Natalia Antonino s’ha obert camí en el PSOE. Elles i altres polítiques i moltes persones em demostren que és possible avançar. Perdoneu que m’haja posat transcendent però hui toca.

Estos dies no he parat. Continue anant per València. Vull especialment conéixer els actes fallers i els monuments. A poc a poc ja se més. Però també vaig per casa. Sobretot continue comprant-me la roba per ací. De fet m’estic comprant ara algunes coses per a vestir-me en l’ofrena de València. A més, continue disfrutant dels nostres bars i restaurants. Gonzalo em va convidar la setmana passada al restaurant Cyrus Dad. Celebrarem el nostre xicotet aniversari. Els arrossos estan boníssims. He vist que ha guanyat el Concurs Gastronòmic de la Taronja i m’alegra, encara que el plat de guales que presentà no sé si m’agradarà.

A voltes també es menja bé a casa. Dissabte sopàrem a Benifairó amb Nati. No fa molt que viu per allí. Està contenta. Ens reunírem algunes amigues de l’escola amb parella. Ens comentà l’ambient que hi ha en el poble per la vaga de la neteja en l’escoleta del Tabalet. No hi ha dret ni el que passa amb les netejadores ni tampoc el que patixen els xiquets i les xiquetes. Ara que, per a descontents, els de Faura. Pepa que també vingué diu que estan fartes de les torres de llum. Estan fent una campanya perquè les soterren. L’Ajuntament els dona la raó però no sap si aconseguiran alguna cosa. Quan arribàrem a casa ens posarem la tele. De matinada sempre fan alguna cosa animada que ens inspira. No em va donar temps a traure els meus joguets perquè estàvem superalegres i amb ganes de divertir-nos. Gonzalo cada dia se supera.

De vesprada havíem estat una miqueta en la cavalcada. Tots els anys ho fan bé. M’agradà la reconstrucció de l’Atlantida de Gilet i els edificis europeus del Romano. També hi havia disfresses boniques i ben treballades. La veritat és que encara que a València estic descobrint coses meravelloses m’agrada l’ambient faller de Sagunt. Tot és més accessible i familiar. A més, crec que els llibrets que fem per ací són boníssims.

Este diumenge sí dinàrem amb ma mare. Pareix que es troba més animada. Últimament vol fer coses per casa i no deixa de manar. Sort que amb Gonzalo es du molt bé. El meu xic és un tresoret. Li fa més cas que a mi.

Pense que fins que no passen les falles no em llegireu. Així que disfruteu-les. M’he comprat una brusa molt boniqueta i uns pantalons ajustadets. El que no m’agrada de la brusa és que no puc marcar els pits. Però em pinte, marque el culet i també estic resultona. Besets… especialment per a les dones treballadores que som totes.