DONES I VIOLÈNCIA: continuem lluitant

Regina Llavata. / EPDA

Ha passat un any des de l’ultima commemoració del 25 de novembre, Dia de les Violències contra les Dones, i lamentablement deguem seguint reivindicant perquè estan presents com l’any anterior i més, sibil·linament amb major intensitat. Les accions físiques, conegudes, reiterades o repetidament explicades poden ser reconegudes com, en aquest cas, perilloses per tractar-se de violències ja institucionalitzades que venen de aquella part de la societat ja identificada en la que el patriarcat té assentades les seues bases. Però actualment, i des de una part de la societat però també de partits polítics hi ha una important espenta per fer invisible a les dones, engolir-les per a, en teoria, reconèixer uns drets a un col·lectiu que ja els té, i perdre les dones inclòs el ser sujecte jurídic.

Una acció política, com és la denomina llei trans, que per reconèixer a uns fa desaparèixer altres com a mínim és discutible, injusta i contradictòria. Una “teoria innovadora” vol canviar lleis per anar enrere, cosa que no és d’estranyar quan es tracta de les dones, ja que la meitat de la població directament seria eliminada de la legislació. No és per a res necessari ni és ètic ni just.

S’acusa a les feministes de transfobes per què estan en contra d’aquesta proposta de llei quan elles recolzat històricament al moviment LGTBI i recolzat, manifestat i aplaudit lleis a favor dels drets d’aquest col·lectiu. Ara una part d’aquestes persones apoderades gràcies a les feministes volen fer desaparèixer a les dones com subjecte polític i legal passant a denominar-les cossos gestants, per exemple. Un col·lectiu vol fer desaparèixer a la meitat de la població.

Aquesta situació fa el joc de nou al patriarcat, al benefici històric del col·lectiu masculí, està clar que no de tot, hi ha molts homes feministes i igualitaris però institucions, societat global i el patriarcat com a dominació històrica està traguent una gran garra per tirar enrere greument els drets de les dones, amb gran virulència.

Les dones novament un 25N no podem baixar la guardia per què a més continuen les històriques violències: agressions sexuals, prostitució, ventres de lloguer, violències masclistes a peu de carrer, a casa, al treball, a l’esport... Tenim cada vegada més aliats però deguem seguir educant en igualtat d’oportunitats els homes i de les dones a les noves generacions, atenent a les víctimes i prevenint. Esta en mans de tots i totes.