Teresa García. Ahir a les Corts es
va aprovar la Declaració de Sagunt per l’Eix Cantàbric. Dos han
sigut les voltes on el parlament valencià, per unanimitat ha emès
un pronunciament rotund en recolzament al moviment cívic, civil i
econòmic de la nostra Ciutat. Declarant Sagunt com a Capital
Valenciana de la Romanització i ahir donat veu a allò que es venia
reivindicant des de fa anys, la necessitat d’inversió l’Eix
Cantàbric, reivindicació que veurà els seus fruits, per primera
volta d’una forma seriosa, en aquestos PGE de 2017. Podem
considerar la nostra ciutat, als ulls dels i les valencianes, la
Porta d’Aragó i la finestra del Cantàbric al Mediterrani, evocant
el nostre passat, històric i recentment, també industrial.
Completem i al
mateix temps iniciem un treball d’identitat col·lectiva que ha fet
possible la visibilització de greuges crònics respecte del nostre
patrimoni i les nostres infraestructures. I comença el d’assegurar
que els recursos es transformen en riquesa, treball i benestar per al
nostre municipi.
Caldrà per això,
saber si en 6 mesos, sense projectes executats i amb les tramitacions
peregrines de l’Estat, serà possible executar els 15 milions
disponibles en 2017 per al corredor cantàbric dels 330 que s’han
programat fins a 2020.
Confiarem, no
obstant, i continuarem, igualment vetllant per al desenvolupament
d’aquesta infraestructura necessària, no només per a Sagunt, si
no per a tot el País Valencià.
El deute crònic de
l’Estat amb el nostre País és sense cap mena de dubte el corredor
mediterrani, on la defensa i el treball dels empresaris en eixa
matèria és encomiable, i on caldria afegir a també a treballadors
i treballadores per reflectir eixa unió. En segon ordre la connexió
amb Saragossa i Bilbao, des de Sagunt i el nostre paper en eixe segon
eix de connexió és clau.
Un tractor de
l’economia espanyola com el País Valencià, no pot quedar aïllat
de la connexió dels nostres ports amb la xarxa ferroviària de
connexió amb Europa i amb zones logístiques com Aragó i Euskadi.
Aquesta connexió pateix un retràs històric, en alguns trams encara
amb traçat de fa dos segles i fa que actualment les empreses
valencianes hagen d’utilitzar la connexió marítima amb Tarragona
per poder arribar a Saragossa, tot un contrasentit i un malbaratament
de recursos que ens resta competitivitat i capacitat logística. No
només som l’Estat amb més línies d’alta velocitat deficitàries
i amb destinació sense cap valor afegit, si no que, no contents amb
confondre la platja amb l’interior, com li ocorre a la Presidenta
d’Andalusia, sembla que també ens agrade unir dos punts a través
d’una corba i no d’una línia recta.
Per fí, sembla que
les mobilitzacions vertebrades entre València, Sagunt, Terol i
Saragossa, on tant agents econòmics, sindicals, polítics i veïnals
han sigut clau per despertar l’atenció de les institucions i
conseqüentment amb el govern de l’Estat, han donat els seus fruits
i hem d’agrair-ho.
Per
a Sagunt, aquesta connexió és vital per la regeneració i posada en
valor de les nostres empreses i de l’important paper logístic que
la nostra ciutat està adquirint, esdevenint clarament com el sector
amb major potencial dintre del teixit productiu de la nostra ciutat.
Un sector net i innovador, precursor del sector comercial i necessari
per la ordenació de la producció industrial. Un element bàsic
dintre del procés de reindustrialització en el que ens trobem
immersos.
Un pas més per
recuperar i revitalitzar una ciutat clau en el mediterrani des de
temps immemorials.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia