Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Potserl’article de hui està influenciat per l’experiència personal dequi ha perdut un germà. No és just que la vida tanque el camí quanencara no tenim clos el nostre cicle ni els projectes i il·lusionsque posseïm. Però, més enllà de l’emoció que sent en estosmoments, voldria que les meues emocionades línies, estiguerendedicades als qui patixen i han patit la malaltia.
Ellsi elles, amb la seua vitalitat, ens ensenyen que bonica és la vida ique val la pena. La seua actitud ens mostra el que realment significala paraula valent i valenta. Quan fins i tot saben que ja tenenassignat el final, no renuncien a res. Es conformen amb el sol quenaix cada matí. El meu germà, en este cas, no va renunciar a res.Fins al darrer instant pensava en el seu periòdic, en donar lamillor notícia i que no se li escapara res. Va tindre la forçad’ajudar a sa mare, quan esta ja no li acompanyava. Va ser ell i laseua manera de ser fins al final.
Dela malaltia del càncer formem part tots i totes perquè la patimquotidianament, quan apareix a un familiar o a una bona amistat. Pereixa raó, no ens hem de desentendre mai d’esta realitat. No podempensar que és un esdeveniment més o un altre motiu per a sersolidari o solidària. Quan aparega el moment de col·laborar en unacursa, amb un donatiu o algun acte solidària per a lluitar amb elcàncer no desaprofitem l’ocasió. Entre tots i totes farem queeste mal es reduïsca. Acabarem amb la gran tristor que sentim quanel càncer arriba a les nostres cases. La nostra ajuda val més delque a voltes creguem.
Endefinitiva, de les meues vint-i-cinc línies brolla tristor peròtambé esperança. Desitge que no perdem la llum. L’exemple delsmalalts i de les malaltes és intens i exemplar. Nosaltres hem decontinuar per ells i elles. Ens queda un llarg camí. Algun dia elmalson acabarà i formarà part dels llibres d’història. Allíestarà també un llarg llistat de víctimes a les quals caldràretre homenatge. Hui este article va per tu Javi.