Cada 8 de març, el Dia Internacional de la Dona ens recorda la lluita històrica per la igualtat de gènere. No obstant això, en este 8M, la reivindicació no sols ha de centrar-se en continuar avançant en drets, sinó també en combatre una nova amenaça: el moviment anti-woke. Un corrent reaccionari que està calant perillosament en la joventut del nostre país i que critica les polítiques d’igualtat i diversitat, considerant-les excessives o innecessàries.
Les dades parlen per si soles. L’enquesta Percepcions sobre la igualtat entre hòmens i dones i estereotips de gènere, del CIS, publicada al mes de novembre de 2023, indica que el 44,1% dels hòmens a Espanya es troba “molt” o “bastant d’acord” amb el fet que “s’ha arribat tan lluny en la promoció de la igualtat de gènere que ara es discrimina els hòmens”. Un percentatge que se situa en el 52% en el cas de xics entre 16 i 24 anys. Això no és casualitat, sinó el resultat d’una narrativa que busca desacreditar la lluita feminista sota el pretext que la igualtat ja ha estat aconseguida.
Però el moviment anti-woke no sols pretén frenar els avanços, sinó que busca retrocedir, retornar-nos a un temps on les desigualtats eren inqüestionables i perpètues. Mentres el terme “woke” significa “despertar” en anglés, els qui promouen esta ideologia volen que la societat continue adormida, passiva, sense que les dones qüestionen el seu talent, el seu futur i sense que mai aconseguisquen trencar els sostres de cristall que, encara hui, els impedixen arribar tan alt com podrien.
Es tracta d’un discurs importat directament des dels Estats Units, on Donald Trump ja ha deixat palés que el seu Govern es posiciona manifestament en contra del feminisme, la diversitat i les polítiques d’igualtat. Però el perill no sols ve de l’exterior. A Espanya, el moviment anti-woke ja té aliats dins de la política. Vox, l’únic partit que va votar en contra de l’aprovació del Pacte contra la Violència de Gènere el passat 17 de febrer, ha abraçat obertament esta ideologia. La seua oposició sistemàtica a qualsevol avanç en igualtat i la seua negació de la violència masclista demostren fins a quin punt la ultradreta espanyola s’ha alineat amb estes postures reaccionàries.
Este 8M no sols hem d’exigir una igualtat real i efectiva entre homes i dones, sinó també alçar la veu contra els qui intenten soscavar-la. No podem permetre que discursos negacionistes i misògins tiren arrels en les noves generacions.
La lluita continua i ara, més que mai, hem de combatre esta perillosa regressió.