Reconeixement als músics amb 40 anys a la Banda
Llíria va viure ahir un dia
històric per al món de la música i per a la Comunitat Valenciana en general. El
Clarín encetava els actes de commemoració del seu bicentenari. Una fita que
comptarà amb un programa d'activitats que esguitaran tot el 2019 i que donà
inici amb el descobriment d'una placa commemorativa. Representants de la
societat civil edetana, del món de la música de la província i de totes les
administracions, des de la local fins a l'europea van voler donar suport a
l'acte inaugural que, després del ramillet de focs d'artifici es va traslladar
a l'interior de l'auditori dels clariners.
Parlaments
Des que, segons la tradició, el 1819, el franciscà Pare Antoni va fundar la
Banda Primitiva de Llíria fins a l'actualitat, l’Ateneu Musical i d’Ensenyament
ha recorregut, compartit i conformat la història de la capital del Camp de Túria.
Així ho va reflectir el teaser “200
anys. Una banda. Un sentiment”, que es va projectar a l’inici de l’espectacle i
així ho va destacar al seu discurs José Luis Pérez Veses, actual president de
la Societat, qui va reconèixer que “ser del Clarín és una forma d’entendre la
vida”. El públic del teatre es va posar dempeus per agrair l’esforç i la constància
de “tots els avantpassats que han permés que estiguem celebrant esta efemèride”.
A continuació va ser l’alcalde de Llíria, Manolo Civera qui va prendre la
paraula. El primer edil de la localitat va agrair a les dos bandes edetanes la
seua implicació en la vida dels llirians “gràcies a les quals –La Primitiva i
La Unió–, Llíria és reconeguda la ‘Ciutat de la Música’ en un territori on la música
és la nostra essència”. Civera també va agrair als “centenars de mestres que han format la
nostra societat i que han contribuït a fer de Llíria, una ciutat més gran”.
L’Eurodiputada Ana Inmaculada Rodríguez va continuar el torn de parlaments
reconeixent que: “imposa molt este auditori però molt més la qualitat de la gent
que l’ompli”. “Llíria es la ‘Ciutat de la Música’ de la nostra Comunitat –va
tornar a recordar Rodríguez– i la Comunitat, es el gran referent musical d’Europa,
per tant, podem concloure que Llíria és la ‘Ciutat Europea de la Música”. L’eurodiputada
va tancar les seues paraules amb el compromís d’organitzar un concert de les
bandes de Llíria al cor de la Unió Europea.
Per últim, el director Territorial de Presidència de la Generalitat Valenciana,
Francisco Molina, en nom del president del Consell, Ximo Puig, va afirmar que “l'acte
de hui mira cap arrere per avançar cap al futur” i va felicitar i agrair “a l’enorme
família de l’Ateneu Musical i d’Ensenyament Banda Primitiva de Llíria per
contribuir a que la Comunitat continue sent el referent de la música al món”.
Concert
Tancats els discursos, Javier Enguídanos Morató va prendre la batuta per
engegar un concert per a la història. La Primitiva va interpretar l’Adagietto, V. Simfonia de G. Mahler,
transcrita pel mestre Juan Vicente Mas Quiles, tota una institució, present a
la primera fila del teatre. A continuació, l’Intermezzo
de Cavalleria Rusticana, de Pietro Mascagni, va acompanyar la dansa de la
ballarina Carme María Andrés Betoret i va precedir un dels moments més entranyables
de la vetlada. Dos joves alumnes de l’Escola de Música van anunciar la
preparació d’una caixa de records per a les futures generacions. La caixa “Una
carta per al futur”, en què totes les agrupacions de la societat musical van
introduir un símbol singular.
La nit, però, guaitava
encara amb més moments emotius com el lliurament de la insígnia de la societat
als 12 músics (8 d’ells, a l’escenari) que complien 40 anys a la Banda
Primitiva o l’estrena del pasdoble composat per a l’ocasió per José Alamá Gil,
també present a la sala. Clarín.
Bicentenari, va ressonar a les columnes del paranimf amb els més de 120 músics
que van abarrotar l’escenari.
Per últim, i sota la batuta
del prestigiós director convidat, José Rafael Pascual Vilaplana (director artístic
de la Banda Municipal de Bilbao), i amb el també reconegut trompetista Pacho
Flores com a solista, la Banda Primitiva va oferir el Concert per a trompeta, d’Al’exander
Arutunian i l’Oblivion, d’Astor Piazzola. Per últim, Evocazioni, de Paul Huber va tancar una nit màgica que es va
coronar amb l’Himne a la Banda Primitiva del mestre Mas Quiles, un final a l’altura
de la vetlada amb la qual es donava per inaugurat l’any del bicentenari de la
considerada per molts, la degana de les bandes civils de la Comunitat Valenciana.
GALARIA FOTOGRÀFICA DE L'ACTE D'INAUGURACIÓ DEL BICENTENARI
Comparte la noticia
Categorías de la noticia