Toni Gaspar sonríe ante la cámara. FOTO EPDA Toni Gaspar, alcalde Faura y diputado
provincial, ha convocado para el martes 10 de septiembre una charla
sobre "Elecciones primarias". Será a las 19.30 horas en la Agrupación Socialista del Marítim de Valencia, feudo del lermismo en el cap i casal. Gaspar deshoja la margarita y reflexiona sobre si presentarse a las primarias para darle un impulso al PSPV-PSOE, cuando las encuestas le dan un resultado catastrófico, siendo incluso superado por Compromís.
A continuación, discurso realizado en el último Comité Nacional del PSPV-PSOE:
''Bon dia companys i companyes
President i companys de la mesa.
M’aneu a permetre que comence les meues paraules sent maleducat. Sí maleducat,
perquè si ser maleducat és parlar valencià, jo sóc maleducat. No són paraules meues,
són paraules de Bausset, l’alcudià universal que fa uns dies ens deixà. Company
nostre i mestre.
Maleducat, això si, amb el permís dels companys castellanoparlants i de les
comarques de l’interior, de la Vall d’Aiora, de Cofrents, de Requena i d’Utiel, del Racó
d’Ademuz, dels Serrans, de la Canal de Navarrés als qui he traslladat el meu desig de
fer el meu discurs en la llengua de Bausset. En la llengua dels meus pares, on
m’expresse millor, allò que vull dir i els meus sentiments.
Sempre que he pujat a la tribuna en els congressos ho he fet per a parlar d’economia.
Sabeu que sóc economista i m’agraden els números, el disseny econòmic. Però, mai
he parlat de nosaltres, de dins nostre.
I per això que és la primera vegada que ho faig ací, a un procés congressual, vull ser
ben clar, molt clar, i també directe. Perquè en l’any 2012, quan amb 140 caràcters el
ciutadans són capaços d’expressar les seus idees, quan a penes tenim temps per
llegir els titulars i només volem sentir una frase, perquè el món va tan accelerat, hem
de ser ben clars.
I vull deixar ben clar, que puge a esta tribuna a presentar un projecte per a dins, per a
nosaltres, per a la nostra organització provincial. Vinc a parlar de nosaltres, del que
crec que podem fer junts, del que crec que podem millorar i amb una única raó. Sinó
arreglem d’una vegada el que passa ací dins, ningú ens veurà capaços d’arreglar res
ahi fora.
Quan acabem esta legislatura portarem 20 anys a l’oposició. 20 anys en els que el
Partit Popular haurà borrat tot el rastre d’allò que férem. I el que és pitjor, haurà borrat
de la ment de la societat la idea de que som capaços de ser govern, de que som
capaços de solucionar-los les seues coses.
Ho hem intentat al llarg d’estos anys, ho hem intentat de moltes maneres. Hem fet
congressos, hem elegit i elegit direccions, projectes, Ho hem intentat tot. Totes, totes
les direccions del partit s’han deixat la pell i se la deixen ara també en pegar-li la volta
a eixa situació. I, tots i totes tenim la sensació que avancem poc.
El meu discurs de hui no és d’ideologia, que ja la tenim i la sabem.
El meu discurs no és sobre el que passa fora, ja sabem el que passa fora, ho sofrim,
ho patim, sabem què i qui tenim enfront.
El meu discurs de hui és sobre dins, sobre el que ens passa dins. I, sense arreglar el
que ens passa dins, no podrem mai proposar a ningú que som capaços d’arreglar res
fora.
El meu discurs és d’esperança, de molta esperança, crec que no és necessari inventar
absolutament res. Al contrari, crec que hem de tornar als nostres orígens, a la nostra
essència, a allò que ens feu grans i que hem deixat oblidat pel camí. Este camí
complicat que recorre el món guiat per gent que confia més en l’individu que en els
ciutadans.
Vinc a dir-vos que podem eixir d’ahi. Vinc a dir-vos que és ben fàcil, que necessitem
ben poc. Tenim la solució. L’hem tinguda sempre.
Mireu, ho hem intentat tot, però se’ns ha oblidat el més important.
Se’ns ha oblidat que en este partit som un equip. Un equip de milers de persones.
Persones que renuncien a la seua vida personal, que posen els seus diners de la
butxaca, que discuteixen i ens defenen als pobles, al carrer i en el lloc de treball...
Persones que viuen este partit i les seues idees amb tota la intensitat, moltes vegades
herència del seus pares, però també fruit de les seues inquietuds. Són 12.000 i són els
nostres militants de la Província de València.
Hem fet un marc normatiu de la nostra organització on s’hem oblidat d’ells. Paguen i
elegeixen delegats, ni tan sols elegeixen els seus líders, i ningú els pregunta, què
pensen de res, quina és la seua opinió. Són les nostres orelles, els nostres ullls, les
nostres mans. I ningú els pregunta mai res.
I sense equip, sense ells, no hi ha futur.
Penseu una cosa. Nosaltres mai serem els que més diners tindrem per fer campanyes,
a això ja sabeu qui ens guanyarà. No serem els qui millor mítings fem, lo nostre
sempre ha sigut més l’espontaneitat. Però som els únics que hem demostrat que quan
som un equip, quan actuem en equip, quants tot l’equip defèn amb passió una idea,
amb il·lusió... som imparables.
Vull ser el vostre secretari general. Per a ser el primer dels 12.000, el primer en posar
la cara, però el primer de 12.000 iguals. Dones i homes; joves i majors; catedràtics i
llauradors. Tots socialistes. Tots contem en el PSPV. Vull treballar totalment en equip.
Amb la direcció executiva provincial, amb les direccions nacionals i comarcals però
sobretot amb els militants. Posaré la cara, la veu, però seré uno més.
Sóc alcalde de Faura, sóc alcalde socialista. I com a alcalde en el meu poble sempre
dic que els ciutadans m’han elegit per a que els represente, no per a que els mane. Si
m’elegiu secretari general, serà per a servir a l’equip, per a representar-vos, mai per
imposar res. I per a representar a tot l’equip no pararé fins saber què pensa l’últim
militant. Perquè són ells els que estan tot el dia al carrer, tenen la idea en brut, i les
direccions estan per pulir-la, Les idees no van de dalt a baix; almenys al partit
socialista, han d’anar de baix a dalt. No estic diguent res nou, no estic inventat res, els
més majors de l’organització sabeu que això és el que féiem, però en algun moment
deixàrem de fer-ho, i començàrem a perdre la il·lusió i sense il·lusió no es pot fer res.
És necessari, hem de generar il.lusió entre la militància per a tornar a ser forts en el
carrer.
Teníem l’oportunitat de començar a canviar les coses, ho aprovarem tots en Alacant,
tots estàvem d’acord. Ja sabeu del que parle. Un militant, un vot. És sentit comú,
pura lògica, estem en 2012 i açò és el PSPV. Però ens ha pogut la por, la por del què
passarà.
No és nova esta por. Recordeu que ja la tinguérem quan vam passar del vot per
delegació al vot per delegat. I eixa por només ajornarà el que és inevitable. Perquè
eixe senzill gest de votar obri les portes i finestres de les agrupacions a la il·lusió.
Perquè al final no només se queda en elegir al líder, va més enllà, i el socialisme és,
sobre tot, participació. I la participació és l’oxigen de l’equip. I la participació, la pedra
angular sobre la que se sosté el futur.
Perquè companys, vosaltres sabeu que quan l’equip se sent útil, l’equip se sent
partícep, l’equip arrasa, l’equip guanya i el món es pot canviar.
Doneu-me un punt de recolzament i menejaré el món, deia un físic. I jo vos dic, donem
veu i vot a tots els nostres i creixerà la il·lusió, guanyarem i canviarem el nostre món,
no tinc dubte.
Sabeu que lluitaré per aconseguir-ho, no em callaré davant de ningú. Vos ho he dit
durant la campanya i ho seguiré repetint. Un militant, un vot. Treballaré per a que es
faça realitat. Pot ser no siga fàcil però segur que ho faré tot per aconseguir-ho.
Companys, equip i participació
Participació, com l’oxigen, som el PSPV, el partit dels socialistes, els que creuen en la
democràcia, en la participació, en que tots som iguals, fora i dins del nostre partit, en el
que tots decideixen sempre. No hi ha millor manera de triar als millors que amb la
participació de tots, no hi ha millor manera de treure les millors idees, que participant
entre tots.
Per això, també coherència.
Este partit és un instrument, propietat de més d’un milió de valencians que poden i
volen confiar amb nosaltres. De res serveix guanyar dins, sinó es guanya fora. Siguem
coherents i fem allò que diem i representem.
Si som l’esquerra, hem de demostrar-ho, fem esquerra. Quan fem el que diguem, no
sols demostrarem la coherència que ens fa falta per a ser creïbles, sinó que també
despertarem la il·lusió en la ciutadania. Una ciutadania que està cansada d’escoltar
discursos polítics buits i mancats de realitat. Si fem açò, no estarem inventant res
perquè sempre que ho hem fet, hem guanyat. La prova són els més de setanta
alcaldes i alcaldesses i tots els regidors i regidores que els acompanyen que en estos
moments difícils han guanyat la confiança dels seus veïns per governar. Ells són, sou,
el nostre exemple a seguir.
Coherència fins a l’extrem. Credibilitat, sempre. Fem el que diem, dins i fora, sense
excepció, sense por, amb valentia. El món és sempre dels valents, dels que creuen
que totes les coses són impossibles, només mentre ho pareixen. I si som valents,
naixerà la il·lusió, la il·lusió que fa que les coses canvien, sense necessitar excesius
recursos materials. No me faran falta ni despatx ni seu, nomes passió, molta passió, la
que em mou cada dia a dia.
Participació, coherència, credibilitat, il·lusió, passió i molta esquerra, molta. Fem açò i
ens reconciliarem amb els qui ens esperen ahi fora, amb els qui ens necessiten ja ahí
fora.
No són paraules habituals dins del nostre partit, les treguem quan apleguen les
eleccions, però s’oblidem de treballar-les, de mimar-les, de sentir-les quan parlem de
nosaltres. Com anem, companys, a posar-les en valor fora, sinó les posem en valor
dins?
Un partit polític no viu només d’açò, no m’he tornat loco. Però és cert que estes
paraules que considerem bàsiques, la majoria de les vegades s’oblidem del seu
significat i és necessari que el recordem. I les hem de repetir una i altra vegada per
per interioritzar-les.
Tornem-li els sentiments a la política. No som una empresa, funcionar bé no esta
renyit en vibrar, en emocionar-se.
Siguem valents, siguem novedosos, siguem coherents, siguem les banderes de
l’esquerra. Siguem altra vegada els inconformistes, els que sempre han intentat
canviar el món, tinguem la sang més roja que mai i us dic que donarà igual que el PP
jugue en ventatja, quan les idees són fortes, quan les idees són bones i quan les idees
il·lusionen a la gent no hi ha res que puga ofegar-les o callar-les.
No existeixen les solucions màgiques. Però tingau per segur que com a secretari
general lluitaré tots els dies, amb totes les meues forces, fent els kilòmetres que faça
falta, com he fet fins ara, per despertar eixos sentiments. Per a que no hi haja racó
d’este partit que no se senta partícep i útil. Per a que no hi haja ni un sol militant que
no siga part del meu equip. Som 12.000, un equip de 12.000 persones que cal posar a
treballar junts, em compromet a motivar-vos i juntament amb tota la resta de direccions
del nostre partit construir junts un futur il·lusionant.
Mireu, porte des del 1998 militant. Porte el Partit Socialista en les meues venes. Li dec
l’orgull major que té una persona, que me proposara per alcalde del meu poble.
Treballe dedicat a este treball i faig kilòmetres i kilòmetres per donar calor i companyia
quan cal, consell quan cal, energia i il·lusió quan cal. Estes últimes setmanes he pogut
fer-ho amb més intensitat, he visitat més de 30 pobles, tots els dies les meues
propostes al vostre correu electrònic, a través de les xarxes socials, a través dels
vídeos. I sols vos dic una cosa. He vist el partit més a prop que mai, he pogut parlar
amb més gent que mai, i he vist que hi ha moltes ganes d’equip, moltes ganes de
canviar açò, i una gent, alcaldes, alcadesses, regidores i regidors però sobretot molts
anònims militants que amb la que està caient donen la cara per tots nosaltres en cada
racó d’esta província.
Això m’ha donat energia, quan menys he tingut. Això m’ha fet veure que és un honor
ser socialista i treballar per a tota esta gent, per a tots vosaltres. I eixe contacte, eixe
calor, tot el que m’heu aportat, ha sigut molt enriquidor com a persona i com a
servidor públic.
Dies intensos que culminen hui, dins d’uns minuts amb el vostre vot. He anat a llocs, i
he fet molts discursos, però sabeu, els qui m’heu escoltat, que mai vos l’he demanat.
Vos he dit que m’agradaria que em recolzàreu. Però el vot, companys, per a nosaltres
l’esquerra, és sagrat. És l’instrument que canvia el món, i és individual, de cadascú de
vosaltres, i en este cas també de grup perquè el vostre vot és el de cadascú dels
militants que representeu. Escolteu el que els dos companys vos diguem i feu el que
cregueu oportú, el que cregueu millor per a esta organització, i millor perquè és tota la
gent que confía amb nosaltres. El que vosaltres decidiu, des del minut zero, serà, com
sempre des de que milite en este partit, el que jo defensaré.
Recorde ben bé, que era l’1 de maig quan, després d’assistir amb Ximo i més
companys a la manifestació del dia del treballador, vaig aprofitar per fer una visita a
casa d’un company. Ell és major, dels que ho passaren mal fa molt de temps. Cadascú
té l’edat que té per accident, però qui en té més, té més experiència i veu les coses
amb molt més sosiego. Li vaig contar que estava pensat donar el pas i que no sabia
què fer. Ell es va riure, quasi ni podia perquè està molt malet, i amb eixos ulls de molts
anys, però plens d’energia, em va dir: Toni, què t’he dit sempre? Tant en la vida com
en la política, has de fer sempre el que cregues. El que cregues, el que sentes, perquè
és el que millor podràs defendre. Perquè qui fa el que creu – em va dir – qui fa el que
creu, sempre acaba guanyant.
Companys i companyes, vosaltres teniu la paraula.
I jo, com sempre, a la vostra disposició''.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia