El final dels imperis

Internet ho canvia tot. També la concepció de la idea de país o unitat política de gestió comuna. Esta setmana s'ha publicat el llistat de països més feliços del món. Dels 10 primers 8 tenen una cosa en comú: la seua població oscil·la entre 5 i 10 milions de persones. Llevat de Països Baixos amb 20 i Islándia amb no aplega a mig milió la resta dels països més feliços del món tenen la mida del país dels valencians.

Això ens hauria de fer reflexionar respecte a si existeix algun patró que puga relacionar la població amb la felicitat, especialment si pensem que la felicitat és la finalitat última de l'existència humana. Entenem per felicitat un benestar basat en la seguretat, l'estabilitat institucional i la cohesió social. Escandinàvia és el racó del món més feliç a pesar de les llegendes negres sobre la vitamina D i les hores de sol. I tot això per què?

La industrialització va revolucionar la producció de bens i el transport-mobilitat. En un món on es produeix cada vegada més és imprescindible la creació d'un mercat ampli, segur i estable que puga absorbir l'oferta. Per eixa raó països grans podien tindre un mercat intern sòlid que els permetia aventurar-se també a l'exportació. La grandària generava una certesa de consum intern perquè les regles del mercat eren estables, previsibles i segures.

Els imperis permetien segmentar la producció, l'extracció i el consum a la injusta manera colonial. En eixe sistema extractiu ser gran comptava i molt. En primera instància la pèrdua progressiva de territoris dels imperis va ser el producte de moviments emancipadors territorials en les colònies que adquirien pes econòmic i on les classes emergents demanaven pas. Tanmateix eixe primer procés emancipador encara va deixar vestigis que ara esclaten davant els nostres ulls.

La globalització de finals del XX i principis del XXI va estar basada en eixa dualitat: la producció massiva per a un consum massiu i abundant gràcies a una mobilitat quasi total i barata.

Però Internet ho canvia tot. L'aparició de la nova tecnologia comença a crear una societat en xarxa on l'horitzontalitat comença a ser important i la velocitat de reacció és més important que la grandària. La capacitat d'adaptació s'obri camí en termes darwininistes i els països amb més velocitat de reacció guanyen.

El països que han tingut imperis construeixen un relat imperial que només té sentit en la nostàlgia. El Brexit és una retirada introspectiva d'un relat imperial inexplicable que la pròpia Escòcia ja qüestiona. La seua crisi identitària dels sectors més conservadors no aconsegueix adaptar-se a una nova societat on la grandària, l'orgull i la jeràrquia importen menys. L'ocupació d'Ucraïna per part de Rússia és el resultat d'un relat imperial que intenta rescatar un país massa gran per a ser eficient. L'abandonament d'Espanya de la reinvidicació del Sahara es pot interpretar també en termes semblants. Mantindre territoris a base de mobilitat barata i extracció ja és impossible i la racionalitat indica que els vestigis del colonialisme s'han de resoldre amb racionalitat tècnica.

La base de la nova eficiència política és una unitat de decisió entre cinc i deu milions de persones. En eixe sentit Espanya hauria de presumir del seu sistema autonòmic. De vegades a Espanya no sabem què fem bé. El sistema és millorable però la concepció autonòmica de suportar l'estat del benestar en les autonomies és un gran punt de partida. La interdependència intraestatal, intraeuropea i global és més que evident davant el model de guerra comercial derivat de l'emergència geoestratègica de la Xina i la irrupció violenta de Rússia. Som interdependents i la interdependència l'escala de pensament és decisiva.

Una unitat de gestió administrativa i política entre cinc i deu milions descentralitzada és la garantia de la competència cooperativa de models de gestió. Una població d'eixa dimensió ajuda a mantindre la cohesió social més fàcilment perquè els llaços d'interrelació i els nodes són de més proximitat. Dificulta l'aparició de xamans i mesíes polítics. Facilita la visibilitat de la relació entre impostos i serveis públics. Facilita la reconsideració de polítiques públiques educatives i el contagi de bones pràctiques.

Rússia ocupa Ucraïna per la nostàlgia d'un imperi que mai no tornarà. Putin mai ha considerat Ucraïna un país. Intenta fer una Rússia més gran sense saber que la grandària ja no importa. Abandonar el sistema de pensament imperial hauria de ser cas d'estudi a Espanya o al Regne Unit. Viure en pau, segurs, amb confiança els uns en els altres, amb més espais i serveis en comú és garantia de felicitat. Ser més menuts és un preu molt baix per comprar més felicitat.