Quico Fernández. EPDA Se
sol afirmar que el futur d'una societat passa per l'educació, i no
seré jo qui ho negue; molt al contrari, sóc de l'opinió que un
ensenyament públic de qualitat és un instrument imprescindible per
garantir la cohesió social, la igualtat d'oportunitats entre els
ciutadans, la capacitat crítica que assegura una autèntica
llibertat i el progrés social i econòmic. De fet els països més
avançats són aquells que disposen d'un sistema educatiu públic
potent.
A
Europa, els models educatius a seguir són els escandinaus,
especialment el de Finlàndia, però també són molt destacables els
sistemes que han desenvolupat grans estats com Alemanya o França. En
tots aquests casos, i al marge del color polític dels respectius
governs, que van des de la dreta conservadora als liberals, passant
per socialistes o verds, el model educatiu no canvia substancialment.
Hi ha un consens bàsic sobre el tema, l'ensenyament és una qüestió
d'estat i per tant l'oferta és pública pràcticament al cent per
cent. L'ensenyament privat hi és molt minoritari i es limita a
confessions religioses molt determinades. I per suposat el centres
concertats són inexistents.
Fa
quasi 30 anys que el PSOE va aprovar la llei que possibilitava una
doble xarxa, pública i privada concertada, amb l'excusa
d'universalitzar l'educació, però no es va preocupar en absolut de
garantir el caràcter subsidiari de la concertada respecte de la
pública; és a dir que només es podrien cobrir amb diners públics
aquelles places que la pública no arriba a oferir. A més, el 90%
dels alumnes amb necessitats especials i la immensa majoria dels
immigrants son assumits per la pública, ja que els centres
concertats, amb la complicitat l'administració, trien els seus
alumnes al marge dels criteris que regixen en centres públics. I el
que és més greu, es concerten milers i milers de places de manera
innecessària i fraudulenta. És a dir, que està pagant-se dues
vegades per la formació d'un alumne o alumna, que tenint plaça en
la pública, acudix a un centre concertat. Si sumàrem els més de
4000 euros que costa una plaça en la pública als més de 3000 que
costa en la concertada, estaríem parlant d'un cost de més de 7000
euros per alumne, un autèntic despropòsit sense comparació a
Europa.
La
tendència a concertar va en augment, especialment al País Valencià
i a Madrid, i això a pesar de la profunda crisi econòmica i als
dràstics retalls que estem sofrint en matèria educativa. Quan el PP
parla de despesa en ensenyament s'oblida d'explicar que el cost està
disparat per mantenir un doble sistema totalment improcedent i que es
basa en un dogma tan conservador i neoliberal com el de la lliure
elecció.
L'Estat
ha de garantir un sistema educatiu públic, universal i gratuït per
a tota la ciutadania, que respecte els valors democràtics i
constitucionals, com ara la no segregació de gènere i la laïcitat.
I qui vulga un sistema especial a la carta que se'l pague, com fan
els alemanys o els finesos. De
moment, com en moltes altres qüestions, el que han de fer és
acomplir la llei.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia