L'empresa
pública Aerocas va incrementar recentment la seua capital social,
aportant cinc milions d'euros de diners públics a l'empresa
deficitària, amb ella es pagaria el deute de més de 3 milions de
pagament pendent per a abonar 3.087.380 euros de l'IVA pendent a
partir de 2014 com a conseqüència de la decisió dels anteriors
gestors de no abonar aquest impost a l'empresa gestora de l'aeroport.
A part d'aquest capital desemborsat, Aerocas també ha de pagar 3,6
milions d'euros per deduccions indegudes, que van acompanyats per una
multa de 3,4 milions. Si bé aquests 7 milions no estan inclosos en
aquesta ampliació del capital, a esperes que hisenda concedisca la
fragmentació dels terminis per a abonar-ho, necessàriament Aerocas
haurà d'ampliar el capital quan es resolga la fórmula.
Malgrat
aquest continu desfalc, sembla ser que ni l'administració central ni
l'autonòmica han pres cap mesura per a depurar responsabilitats dels
autors responsables d'aquest desfalc de diners públics, i que seran
de nou els contribuents els qui continuen sent sagnats per a mantenir
aquest pou sense fons, a més dels quasi 200 milions de les obres,
els 30 en patrocinis, els 25 per a compensar a l'empresa explotadora
actual, cada nova notícia apunta a més despeses en una
infraestructura que no compleix amb les expectatives.
Adjuntem
la pregunta formulada pel Senador de Compromís, Carles Mulet, i la
resposta del Govern, en ella s'adona de la legislació que permet
iniciar accions per a declarar la responsabilitat subsidiària als
responsables polítics i tècnics d'aquestes sancions, però es deixa
clar que ningú ha intentat prendre mesures sobre aquest tema. I no
aporten cap informació emparant-se en la confidencialitat de dades
de l'Agència Tributària. Per a Mulet “ de
nou la impotència per veure com tot el descontrol financer que hem
patit per aquest projecte superflu, acaba repercutint en els nostres
diners, tot el gastat fins avui, i totes les despeses pendents a
afrontar, per manteniment d'instal·lacions, per les nòmines de
Aerocas, pel pagament compensatori a l'empresa explotadora, per les
multes pendents, pels deutes pendents, per les sorpreses que van
apareixent en els calaixos, i els responsables polítics i tècnics,
contínua quedant impunes dels seus actes”
PREGUNTA:
Una inspecció de l'Agència Tributària a l'empresa Aeroport de
Castelló ha determinat que, entre 2009 i 2014, es van cometre
irregularitats en la facturació de despeses per 25 milions d'euros,
per la qual cosa ha d'abonar 3,6 milions d'euros per deduccions
indegudes d'IVA, a més d'altres 3,4 milions de multa.
Les
despeses incorrectament deduïdes en el període sumen 25 milions
de
euros
i tenen a veure principalment amb patrocinis esportius, a més
d'altres conceptes, com a publicitat, marxandatge, organització
d'esdeveniments o despeses de representació.
Segons
el criteri de l'Agència Tributària, no és possible deduir l'IVA ni
l'impost de societats d'aqueixes factures, per la qual cosa insta a
Aerocas a abonar 3,6 milions en concepte de liquidació de l'IVA,
mentre que les quantitats per l'impost de societats no són
reclamables
Segons
han informat fonts de l'empresa pública Aeroport de Castelló
(Aerocas), la inspecció va determinar que va haver-hi deduccions
incorrectes de l'IVA i de l'Impost de Societats en els exercicis
2009, 2010, 2011 i 2014 durant els anys de gestió del PP al
capdavant de la Diputació de Castelló i la Generalitat.
Com
es van detectar aquestes irregularitats?
-Es
va a demanar que facen front a aquesta sanció els responsables
polítics d'aquestes irregularitats?
RESPOSTA:
En relació amb les preguntes de referència, s'indica que la Llei
58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT), regula per
separat les liquidacions tributàries i les infraccions tributàries,
ja que cadascuna d'aquestes figures té un fonament constitucional
diferent:
a)
La liquidació, d'acord amb l'article 101.1 de la LGT, és “l'acte
resolutori mitjançant el qual l'òrgan competent de l'Administració
realitza les operacions de quantificació necessàries i determina
l'import del deute tributari o de la quantitat que, si escau, resulte
a retornar o a compensar d'acord amb la normativa tributària”. El
seu fonament constitucional és el deure contribuir, establit en
l'article 31.1 de la Constitució espanyola.
b) Les
infraccions tributàries, d'acord amb l'article 183.1 de la LGT, són
“les accions o omissions doloses o culposas amb qualsevol grau de
negligència que estiguen tipificades i sancionades com a tals en
aquesta o una altra llei” i, de conformitat amb l'establit en
l'article 185.1 de la LGT, “se sancionaran mitjançant la imposició
de sancions pecuniàries i, quan escaigui, de sancions no pecuniàries
de caràcter accessori”. El seu fonament constitucional és la
potestat sancionadora de l'Administració, reconeguda
constitucionalment (article 25.1 de la Constitució espanyola).
La
determinació de qui resulta responsable dels deutes liquidats i de
les sancions imposades no és una qüestió que puga decidir
l'Administració tributària de forma discrecional, sinó que ve
regulada per la pròpia LGT:
a) Amb caràcter general,
resulten responsables dels deutes tributaris els obligats tributaris
establits en l'article 35.2 de la LGT (contribuents, substituts del
contribuent, obligats a realitzar pagaments fraccionats, retenidores,
obligats a practicar ingressos a compte, obligats a repercutir,
obligats a suportar la repercussió, obligats a suportar la retenció,
obligats a suportar els ingressos a compte, successors, i
beneficiaris de supòsits d'exempció, devolució o bonificacions
tributàries, quan no tinguen la condició de subjectes passius) i
resulten responsables de les sancions els subjectes infractors,
d'acord amb l'article 181.1 de la LGT (els qui “realitzen les
accions o omissions tipificades com a infraccions en les lleis”). A
aquests obligats tributaris i subjectes infractors se'ls denomina
“deutors principals” (articles 41.1 i 181.2 de la LGT).
b)
A més, l'article 41.1 de la LGT afig que “La llei podrà
configurar com a responsables solidaris o subsidiaris del deute
tributari, al costat dels deutors principals, a altres persones o
entitats” i l'article 41.4 de la LGT aclareix que “La
responsabilitat no aconseguirà a les sancions, excepte les
excepcions que en aquesta o una altra llei s'establisquen”.
Els
articles 42 i 43 de la LGT determinen qui és responsable solidari o
subsidiari, respectivament. Per la seua banda, la derivació de
l'acció administrativa per a exigir als responsables el pagament del
deute tributari o de la sanció, exigeix seguir un procediment que es
troba regulat en els articles 174 a 176 de la LGT i 124 a 126 del
Reglament General de Recaptació, aprovat pel Reial decret 939/2005,
de 29 de juliol.
Per tant, l'exigència de responsabilitats
tributàries, en qualsevol expedient, s'efectua, si escau, de
conformitat amb l'establit en els preceptes citats i en la resta de
normativa que resulte d'aplicació, sense que l'Agència Tributària
puga revelar dades d'un expedient concret, donat el seu caràcter
reservat, establit per l'article 95.1 de la LGT.
Per aquest
motiu, se significa que el Govern, a través de l'Agència
Tributària, no pot informar sobre el contingut de cap expedient
concret ni sobre la informació tributària de cap contribuent en
particular.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia