El Metavers de Fuster per a millennials

Carles López Cerezuela /EPDA

Celebrar l'any Fuster suposa celebrar també la seua zona cega. Eixa zona cega que ningú en el polaritzat país dels valencians vol mencionar perquè suposa quedar-se a mig camí de tot. I tots sabem que al país dels valencians al mig de tot només hi ha un gran precipici fosc on només escoltes el ressò de la teua veu.

La setmana passada en un acte anacrònic impropi de l'era del Metavers de Zuckerberg diverses ancianes entitats van decidir que era absolutament imprescindible i urgent manifestar-se en contra dels Països Catalans. No contra un IPC del 6,1%. Lo realment important era manifestar-se contra els Països Catalans.

Com que potser algú no sàpia que és això dels Països Catalans ho explicaré per a mil·lenials. Fuster era un blogger i influèncer de Sueca assatgista de ciència i ficció en el whattpad de l'època. Allà per l'any 1962 va ser el primer precursor del Metavers. Com uns Sims o un Second Life o un nou món de Minecraft que vas compartint amb els teus col·legues i al final es viralitza. Era una realitat virtual que només existia al seu cap. No tenia cap precedent històric ni cap expectativa de realitat. Li va posar de nom Països Catalans. Era una mena de videojoc on tot el món parlava català i tot el món era d'esquerres o simplement no era.

És evident que la frivolització de la meua descripció només amaga la terrible trascendència i dramatisme d'aquell invent de Fuster i amaga també el rerefons, el marc subjacent on això actua. Però una simplificació articulada no permet molt més.

Lo realment important i dramàtic és que des d'aleshores qualsevol valencià s'ha de definir i autoconceptuar en funció d'un eix extern: la seua relació amb un territori al nord. Qualsevol valencià que vulga dir-se valencià serà una cosa o una altra perquè un dia Fuster va viralitzar el seu metavers.

La pregunta més important de l'any Fuster per a mi -posats a fer història ficció, que també tinc dret- és que haguera passat si Fuster no haguera tingut ni likes ni followers. Haguera tingut més èxit una visió més coral i horitzontal d'un valencianisme propositiu i autoncentrat? Haguera tingut més èxit una visió de la relació amb la resta de la comunitat lingüística no subalterna sinó més escandinava? No ho sabrem mai perquè Fuster ho va petar amb els haters i amb els followers. Ara som un país fragmentat en funció d'un ens inexistent.